 |
| Deretos lìberos URL imàgine |
Sa prima esecutzione pùblica nche l'ammanieint in su teatru Tzìvicu de Casteddu, su 20 de freàrgiu de su 1844. Iscritu dae Vitòriu Àngius, unu preìderu iscontzu chi si fiat secularizadu su 1842, su testu nche torrat a sos annos trinta de su de deghennoe sèculos. Custu s'incipit: «Cunservet Deus su Re, Salvet su Regnu Sardu Et gloria a s'istendardu Cuncedat de su Re!» Faeddos improbàbiles, linghesos e de sutamissione? A cadaunu su pàrrere suo. Sa mùsica fiat de Giuanne Gonella, tataresu. Pro no isfaddire cun su tempus de oe in contu de brigadas tatarinas, ammentemus chi fiat unu musicante de sa 'Brigata Regina'. S'ispartzidu originale nche fiat costoidu in s'auditòrium de Casteddu, in ue l'agateit Frantziscu Casula, s'istòricu. S'ùrtima esecutzione ufitziale fuit su 1937, cun su coro de sa Capella Sistina, diretu dae Lorenzo Perosi, pro voluntade de V. Emanuele III de Savoja, sa die de sa tzerimònia in ue su Paba Pio XI aiat cunsignadu sa Rosa de Oro a sa reina Elena. Pròpiu a issa: sa de sa carrera arborada de Casteddu. Cunforma a su chi sustenet Casula, s'innu fiat leadu in grandu cunsideru dae sos soberanos. E nois non tenimus peruna resone pro non bi crèere, a dae chi fintzas sos coros nugoresos de Barbàgia e de Sos Canarjos non tengeint peruna duda o impèigu a lu cantare. Cussentes chi fiat alabòngiu pro su Rennu e oe - giai s'ischit - est unu momentu a li cantare s'àteru, su de Mameli, a su majore nou de sa Repùblica. Sende chi a dolu mannu sa Sardigna, terra antiga e semper suferente, innu ufitziale suo galu non nde tenet.
