 |
| Deretos lìberos URL imàgine |
Su Carbòniu-14, fintzas Ràdio-carbòniu, est un’isòtopu radiativu de su carbòniu cun 6 protones e 8 neutrones. Nche lu sejeint sa prima bia duos iscientziados americanos de s’Universidade de Berkeley, in Califòrnia, pròpiu in die de oe, su 1940. Martin Kamen e Sam Ruben, custos sos nùmenes, nche l’isoleint in su laboratòriu radiològicu e ispaineint sa noa peri sas rivistas iscientìficas mentovende però cun onestade, fintzas a Franz Kurie, àteru chircadore chi nd’aiat annuntziadu sa presèntzia giai in su 1934.
S’isòtopu tenet una vida longa, belle eterna si diat pòdere nàrrere, cunforma a sos organismos presentes in sa Terra chi nche lu suspint die cun die integrende·lu a sa carena issoro. Permitit duncas de connòschere s’edade de ite si siat: minerale, animale o vegetale A pustis de sa morte - o de sa disgregatzione in casu de minerales e vegetales - cale si siat organismu, acabbat de suspire su Carbòniu-14. Sa cantidade presente in s'organismu in s'istante de sa morte, andat menguende die cun die e illebiende sa presèntzia sua annu cun annu, a cajone de su decadessimentu radiativu. Su printzìpiu si narat Datatzione radiomètrica de campiones orgànicos.Si agatamus unu manufatu de brunzu in logu de nuraghe, cun su C-14 podimus connòschere su perìodu particulare in ue l’ant fraigadu. Fintzas sa die. Sena peruna faddina temporale.
Una curiosidade. De s’iscoberta, si nde podet fintzas fàghere un’impreu metafòricu e befulanu. Pro crèschere s’assentu fraseològicu sardu e pro nch’ammaniare testos chi pesent una bona mùtria, sos iscritores diant pòdere impreare s’iscoberta californiana, pagu prus o mancu, a custa manera. A sa pregonta:«Cantu tempus est chi bi fiat, in Regione, Felicetto Contu?» podet èssere chi nos rispondant:«Eh... bae chirca, bi diat chèrrere su Carbòniu-14!»
