Pro unos cantos istòricos sos destinos de sa segunda gherra mundiale
comintzeint a mudare cun sa batalla de Istalingradu. A pustis de
s'operatzione “Barbarossa” de su 1941, Hitler disinneit de torrare a
atacare s'Urss s'annu a pustis. Cunforma a su chi nos contat
s'istoriografia soviètica, sos tedescos moveint conca a sa tzitade in ue
rugrat su Volga, su 17 de trìulas de su 1942. Dae su Cremlinu, su 28 de su matessi mese, sa diretiva 227: «Mai prus
perunu passu in segus!». Cruenta, orrorosa, longa e isfidiada, sa
batalla marcheit, in die de oe, sa derrota definitiva de sa VI armada
ghiada dae Friedrich Paulus. Dae tando comintzeit finamentas s'avantzada
soviètica conca a Ovest, una martza èpica chi acabbeit cun sa conchista
de su Reichstag ornadu dae sa sa bandera ruja cun farche, marteddu e
isteddu. Figura de primore de su cunflitu fiat su maresciallu Georgij
Konstantinovič Žukov, bene connotu dae sos tedescos pro àere amparadu a
Mosca e a Leningradu. Sa batàllia ispireit sa cantzone de sos Stormy Six
(“Stalingrado/La fabbrica”) chi pongeit a cumone cussas acontèssidas
bèllicas cun sa pesada operaja in Itàlia. Pesada chi, su matessi
perìodu, antitzipeit s'acabbu de su fascismu.
