de Màuru Piredda
 |
| Deretos Getty. Url imàgine |
Donald Trump no est unu nemos. E non si
podet nàrrere chi non siat faghende nudda. Sos meledos suos los aiat
acraridos in sas primàrias e in sa campagna eletorale. Como chi nch'est
intradu a sa Domo arva, a sos disinnos b'est annanghende sa firma.
Esecutivos. E su criu de su pensu suo nch'est totu cantu in unu cuntzetu
ebbia: amparu. Ma de cale casta?
Protetzionismu. In sos
ambientes capitalistas-globalistas b'at prus de un'oriolu. E custos
oriolos si sunt addoviados in Davos. Duncas, si fiat una fortzadura sa
de nàrrere chi sos meres de su mundu tenent unu pensu ùnicu
(torremus·nche a su '95, cando nde faeddeit pro sa prima bia Ignacio
Ramonet), como semus prus chi non seguros chi, nointamen sa punna de
mantènnere su domìniu de classe, b'apat prus de una solutzione. Si
Antonio Labriola naraiat chi sas ideas non falant dae sas àeras, podimus
nàrrere chi sos sèberos de Trump, in contu de gherras cummertziales e
de dàtzios, sunt petzi unu resurtu de sa crisi de s'egemonia Iua peri su
globu. Ma in custu casu su neo-presidente est unu segnor Nemos e nudda
podet contra a sas dinàmicas de su mercadu. Sas cunsighèntzias no ant a
istentare a si fàghere intèndere e sa crisi atuale petzi a unu livellu
prus grae nch'at a cròmpere. E beni·mi·nde amparu.
Làcanas. In
custu arresonu si nch'insertant sas atziones suas contra a sos
istràngios. Atziones agradèssidas a sa dereta mundiale e chi – perìgulu
mannu – ant a pòdere agradèssere a chie si siat punnet a carignare sos
sentidos prus iscurigosos de su “pòpulu”, renuntziende a los chèrrere
mudare. S'Amèrica, devènnida sa chi est finamentas gràtzias a trumas de
migrantes, issu – prus de àtere – la cheret amparare artziende muros. «A
primu s'Amèrica!», comente chi esseret una comunidade de gente cun su
matessi destinu, comente chi non bi potzat àere (bi nd'at àpidu e bi
nd'ant a àere) cunflitos interos. S'òmine, e duncas finamentas su
traballadore americanu, est un'èssere sotziale cunservadore chi petzi in
unos cantos momentos istòricos furriat conca a sas prus artas chimas de
su pensu emantzipativu. Ma sa de Trump est una gherra contra a sos
pòberos, e totu cantos l'ant a iscumproare.
Deretos tziviles e
salude. «Su presidente – at naradu Sean Spicer, boghe de sa Domo arva –
cheret amparare totu sos americanos, finamentas sos chi non sunt galu
nàschidos». E pro custu at blocadu sos finantziamentos a sas Ong chi
pràticant s'istrumu o frunint informatziones conca a una maternidade
cussente. Sa chistione est ogetu de cuntierras dae tempus meda, ma chie
si siat podet bìdere s'assentu maschilista de s'amministratzione noa
contra a su deretu de sas fèminas a s'autodeterminare. In campagna
eletorale aiat faeddadu de punitziones pro sas fèminas chi istrumant. A
pustis aiat retificadu faeddende de punitziones petzi pro sos mèigos
abortistas. Un'idea de comente at a èssere su Trumpcare (cunforma a
s'Obamacare prus chi non criticadu dae paritzos americanos) movet
finamentas dae inoghe.
