22/08/16

Bossi-Fini, pro no ismentigare e pro non nos nch'istracare mai de lu repìtere

de Maurìtziu Sale

Deretos Sergio Staino


Sa Lege 189 est una lege mala, fartosa, trampera e nàschida betza. Tenet su sabore de s'acusa apriorìstica, de sa cundenna sena protzessu e mescamente sena apellu. Est ischirriadora, ratzista e, suta una severidade normativa presunta, nche caratzat una voluntade discriminatòria chi non tenet nen sentidu nen balia parìviles, in s'istòria de sa repùblica italiana.

Est unu crìmine iscaradu contra a totu s'umanidade. Un'editu chi tocat a mudare cantu prus in antis pro non nàrrere chi nche diat chèrrere catzadu. A oe, cunforma a custa lege, suta sas boghes malàidas e sena tinu de Salvini chi sighit a pònnere sos pòberos istantziales contra a sos pòberos disterrados, a pustis de su sarvamentu de sos emigrantes in mare, custos non podent fàghere peruna genia de atividade. Giutos sunt che argas de muntonàrgiu, istrajados a carena e cun su pensamentu. Umiliados in cada manera. E belle nemos - allego de guvernu e de parlamentares - punnat a nch'ismontare sa propaganda leghista chi sos disterrados siant totu mandrones in chirca de limùsina e de dinare de badas.

Una natzione tzivile diat dèvere leare in cunsideru sa possibilidade de li ghetare manu a una lege ruza e reatzionària che a sa Bossi-Fini. 
E diat dèvere fintzas pensare a li ghetare sas bilandras - e non suta metàfora ebbia - a òmines mìseros che a a Salvini.
Ma forsis, sena duda e foras dae cale si siat ideologia, custu est pròpiu su chi nos meressemus, sende chi, nessi castiende sos sitos sotziales, oe sa rivolutzione la faghet chie impuntzat a s'òdiu e no a sa paghe.