 |
| Deretos repstatic URL Imàgine |
Fàbiu Aru, internatzionale. Sardu. Italianu de intradura. L’aìamus lassadu festende su triunfu in sa Vuelta ispagnola. Cun sos saliares galu infustos a binu frantzesu e sa bandera nostra ghetada in coddos. Ma su tempus colat, non connoschet pasu e cun issu sas istajones. Fintzas sas de su tziclismu. Torrat a mòvere dae su Bèlgiu, su nostru, a molinare cambas in sas Ardennas. Pro seguru, in su mese de Abrile, at a leare parte a sa Liegi-Bastogna-Liegi (Liège-Bastogne-Liège), nàschida in su 1892, pagu prus o mancu 260 chilòmetros. E a sa Fritza de Vallònia (Flèche Wallonne), nàschida in su 1936, unos 200 chilòmetros. Disafios clàssicos. Cursas in lìnia. De una tapa ebbia. Sicas e tostas che a pagas. Sas Ardennas. Una tzentrìfuga de canneddas, telàrgios, burratzas. Una grammàtica de nuscos, colores, sonos. Andalitorra de caras, de màllias,de cartzoneddos. Non b’at faeddos pro acrarire su tziclismu a chie no lu pràticat. Una metallurgia in movimentu, ma sena motore, sena sonu. Sa poesia isalenada de su caminu. S'arte de sa rechinta.
Sa resèssida de Fàbiu Aru est dada dae sa cumbinatzione e dae su cuncordu de unos cantos elementos de primore. Artària, proportzione de sos mermos, musculadura longa, istrìgile, lèbia. Ma non bastat: bi cheret àteru. Bi cheret un'elementu chi potzat coordinare sos àteros. Un'elementu chi giughimus totus. Pro abarrare bios eja, ma non semper pro ghiare s'intragna, su pensamentu e sa carena conca a su mègius. Conca, pro nàrrere, a sa vitòria: su coro. Boghes antigòrias nos contant de un'òrganu dominante, essentziale pro sa vida, fundagru de s'istintu, de s'atza e de s'istima. Ma su coro est unu mùsculu. Est fatu pro pompare. Est sestadu pro nch'issèndere su sàmbene fatu de sos cugioneddos prus cuados in sa viabilidade tzirculatòria umana. E a Fàbiu sa sorte nde l'at impannadu unu ispantosu. Forte foras de mesura e, comente in totu sos campiones, cun unu cherbeddu a banda, totu suo, progetadu petzi pro issu.
Su coro suo meledat, eja. B'at pagu ite li girare a in tundu. E est in sos momentos prus dìligos, in sas trempas prus ispantosas e rebestas chi dat su mègius de sese. Nche colat dae su manìgiu fitianu, su chi diat bastare a bìvere ebbia, a unu registru diferente, prus fundudu a ue nche crompent in pagos. Belle nemos. Tzertu, s'umbra de sas sustàntzias proibidas, s'umbra malaita chi corfat sos mègius est in cue, apostada in palas de cada muridina burda. Nos dat anneu. Pensamentu. Dudas. Oriolu. Ma pro como e finas a cantu su nostru, de coro, at a règhere a s'apretu gosende·nos sas atziones suas, lassemus·nche sos ammuntadores a un'ala e bisemus. Bisemus un'òmine subra de sa grada prus arta in su pòdiu prus galanu. Su de sa vida. Sa vida de unu sardu, cun passaportu italianu a rodeu, binchende, peri totu su mundu. A tempus prus!
