 |
| Paola Regeni Deretos Ansa URL imàgine |
S'istòria de sa repùblica italiana est carca de acontèssidas che a custa. Imboligada dae mistèrios de cada casta. Tropu sunt, a beru, sos arcanos de istadu e s'impotèntzia istitutzionale, cherta o mancu, cara a issos. Ma sa mama de Giulio Regeni non si rendet. Non tzedet. Non s'acunnortat. Peruna làgrima, ma dolore meda. Cheret sa veridade in antis de sa giustìtzia, sa fèmina afrigida chi eris in Roma, in sa cunferèntzia cun s'imprenta, in su Senadu, at invocadu sas autoridades pro chi fatzant craresa, pro chi nch'isorvant sa tulumba chi pertocat su fìgiu. «Devides acrarire, bos nde prego. Devides chircare mèdiu. Bi lu devides a fìgiu meu. Lu deviais bìdere subra de sa lastra de màrmuru. L'apo connotu petzi dae sa punta de su nare. Deviais bìdere su chi l'ant fatu. No est cosa de pòdere giùghere. Non pro una mama. Non pro mene». Sas paràulas de Paola Regeni ant marcadu s'àera eris. Ant lassadu su sonu surdu de unu coro iscartaradu in sas origras de su senadore Luisi Manconi e de totu sos chi fiant presentes. E barigadu nch'ant fintzas s'ischermu de sas televisiones. Intrende a cada domo, corfende cada sentidu.
Sa pregadoria fiat pro sas autoridades, pro chi non nche lassent rùere sa cherta de sa veridade. Pro chi nche potzant cantu prus in antis cròmpere a sa giustìtzia pro sa famìlia sua, pro totu sos chi ant patidu e, in su venidore, diant pòdere patire acontèssidas che a custa. Claudio Regeni, su babbu, at agiuntu chi sa cunfiàntzia issoro «pro sas istitutziones est manna e chi non nche la diant chèrrere pèrdere in caminu. Giulio non fiat un'ispia. Fiat unu giornalista. Su traballu suo nche l'aiat istesiadu dae domo est beru, ma su raportu nostru fiat istrintu, carrale. Siat craru pro totus. E como tocat a traballare pro chi sa veridade iscramet». E su senadore Manconi, presidente de sa Commissione pro sos deretos umanos, at afirmadu chi a bisu suo «tocat a fàghere una revisione de sas relatziones diplomàticu-consolares intre Itàlia e Egitu, ponende in contu s'urgèntzia, s'apretu pro atos cuncretos dae parte de sa Farnesina, chi diant pòdere decrarare s'Egitu comente a unu paisu non seguru. Sa famìlia est cun nois, ma devimus fàghere de prus. Meda de prus».Faeddos graes, solennes e sicos isetende a nch'isòrvere su mistèriu. Cun s'isperu chi non si nche cunget, fintzas custu, in sos aposentos segretos de s'Istadu.
