 |
| Deretos R. Hurt/Caltech JPL, Url imàgine |
Si nch'aberit una pàgina noa istraordinària pro sa fìsica. Sas undas gravitatzionales chi, Albert Einstein aiat prevìdidu in su sèculu coladu, esistint a beru. Las at rilevadas un'aina chi si narat Ligo (Laser Interferometer Gravitational-Ware Observatory) in sos Istados unidos.
S'iscoberta, chi aberit unu capìtulu nou in s'astronomia, l'ant publicada in sa rivista sientìfica Physical Review Letters e l'ant annuntziada eris, in cuntemporànea, in sos Istados unidos e in Itàlia. Su coordinadore italianu de sa collaboratzione sientìfica Virgo (sa collaboratzione internatzionale chi at analizadu sos datos) at naradu: «Est sa prima rilevatzione dereta de sas undas gravitatzionales».
Sas undas gravitatzionales sunt sas incrispiduras de s'ispàtziu-tempus ingendradas dae eventos còsmicos violentos. Comente sas undas de cando si nch'imbolat una pedra a una paule de abba. In sa matessi manera, sunt istados duos bucos nieddos, iscudende·si a pare, a ingendrare su primu sinnale de sas undas gravitatzionales.
Pro sa fìsica est unu bellu passu a dae in antis pro duos motivos. Su primu cunfirmat sa presèntzia de sos bucos nieddos e, su segundu, sa de sas undas gravitatzionales.
