 |
| Deretos usomedico.it URL imàgine |
No est reatu, a si pònnere in domo duos fundos de marijuana (Cannabis sativa) pro impreu personale. E duncas mancu pena b'at. L'at afirmadu sa de ses setziones penales de sa Cassatzione cun sa sentèntzia nùmeru 5254/16. Sentèntzia, depositada su 9 de freàrgiu in pessu coladu, in ue resurtat annullada sa cundenna comminada, dae sa Corte de apellu de Trento in su mese de santandria de su 2013, a duos giòvanos de 20 annos. Sos pitzinnos istaiant in pare, more uxorio, in sa matessi domo e aiant pensadu a si nde pònnere duos fundos in intro de un'armàriu sestadu, cun artesania mastrina, a forma de serra. In prus teniant, semper in domo, un'essicadore automàticu. Aina pro su tratamentu de sas fògias una bia goddidas dae su fundu.
A su chi narat sa Cassatzione, s'interpretatzione de sos giùighes trentinos in su mèritu de sa cundenna, in ue su de coltivare fundos de marijuana pro produire sustàntzias psicòtropas, chi siat pro impreu personale o mancu, est semper sugetu a cundenna dae sa Lege, resurtat sena duda «tropu tètera». Sa Corte majore at opostu una valutatzione in contu de «ofensividade cuncreta» in sa conduta de sos duos giòvanos. E in base a custu printzìpiu - evidentziadu prus de una bia in sos annos, siat dae sa Corte costitutzionale, siat dae sa Cassatzione matessi - sa de ses setziones penales de su Palatzu de Giustìtzia at reconnotu sa «no ofensividade sustantziale» in sa coltivatzione domèstica de duos fundos de cannabis sativa. Totu custu in virtude de «s'impreu personale cunclamadu» e de sa«entidade mìnima», a tales chi si potzat esclùere in toto «sa possibilidade matessi de difùndere sa sustàntzia psicòtropa produida» e esclùere «sa crèschida in contu de nùmeru de sos fundos cultivados».
Difatis, comente aiant istabilèssidu sas Setziones aunidas de sa Cassatzione in su 2008, pro cantu potzat èssere rilevante a livellu penale sa coltivatzione de marijuana e fintzas lassende a un'ala sa destinatzione de su produtu (duncas finas pro impreu personale), est su giùighe chi borta cun borta devet averguare e disinnare si sa conduta cuntestada siat o mancu idònea a «pònnere in perìgulu su bene giurìdicu amparadu» est a nàrrere sa salude pùblica. Cun àteros faeddos, sa punibilidade pro si pònnere a dimora custa genia de vegetales «andat escluida cando su giùghe nde cunfirmet sa no ofensividade cuncreta». Est a nàrrere si a bisu suo, de su giùighe, sa sustàntzia chi si nche nde diat pòdere bogare a pìgiu «no est idònea a produire un'efetu psicòtropu veritàbile e chi si potzat iscumproare in cuncretu comente contra a sa salude pùblica».
Sa pronùntzia de sa Corte majore crompet pròpiu cando, in sa commissione unida Afares Sotziales de Càmera e Senadu, est in cursu dae unas cantas dies sa dibata subra de unudisinnu de lege dìligu. Ddl chi tenet sa punna de riformare sa disciplina in contu de sustàntzias psicòtropas. Traballu chi non si nche podiat prus istransire a dae chi - in su mese de freàrgiu de su 2014, a òpera de sa Corte costitutzionale - nch'est istada abrogada sa Lege Fini-Giovanardi (Lege 21 de freàrgiu 2006 n. 49). Su provedimentu provisòriu, presentadu dae un'intergrupu parlamentare e firmadu dae prus de 200 deputados e senadores de majoria e de opositzione, previdit sa depenalizatzione e una liberalizatzione partziale pro sa bèndida de sa marijuana.
