Dae oe, cada comuna, fintzas a cumone cun àteros entes parìviles, tenet sa facultade de fraigare Giassos lìberos dae su petròliu.
Àreas in ue s'at a pòdere, cun su tempus, abbandonare s'impreu fitianu
de su petròliu e de sos derivados suos a favore de sas energias
rennoàbiles. Su chi in antis podiat èssere petzi una mira o su bisu
romànticu de unos cantos ambientalistas, oe est una realidade. Tzertu su
sèberu est lassadu a sos amministradores e a sa sensibilidade issoro
chi devet èssere semper arta meda, ma podet èssere ocasione pro leare
conca a sa salude e non petzi conca a su profetu econòmicu.
Giassos sena petròliu In contu de crèschida econòmica e sustenìbile, finas in àmbitu locale, rurale e montanu, si nch'insertat s'artìculu 71 de su Ligadu ambientale a sa lege finantziària 2016
(Lege 221/2015). Artìculu chi previdet s'atzione dereta de sas comunas,
osservende su printzìpiu de sa sussidiaredade, pro nche colare dae
un'economia fundada subra de su carbòniu, de su petròliu e derivados
issoro, a sa de su rispetu de s'òmine e de s'ambiente in ue bivet.
Cunditzione chi si podet otènnere promovende s'àuto-sufitzièntzia
de sos mèdios rennoàbiles de energia. In particulare, sa norma cunferit
a sas comunas, a livellu isperimentale e sussidiàriu, sa facultade de
fraigare, fintzas, ma non petzi, in forma assotziada, cun su tràmite de
sas uniones de comunas e àteras cunventziones o collaboratziones, àreas
territoriales, in intro de unu tempus determinadu. Àreas in ue - cun
un'atu pùblicu de indiritzu dislindadu - ant a atuare s'impreu de
energias rennoàbiles in càmbiu de su petròliu. In intro a sas àreas
mentovadas, sos Entes interessados ant a impuntzare e ant a sustènnere
fainas isperimentales e chircas sientìficas, pro nch'ammaniare
protòtipos e solutziones noas. Cun un'ogru semper mirende sa crèschida
econòmica, ma cun s'àteru carignende s'ambiente e servende sas resursas
naturales presentes in sos giassos seberados.
Sas Regiones Totu sas modalidades - sighit s'art. 71 - chi pertocant s'istitutzione, s'organizatzione e sa gestione de sos Giassos sena petròliu ant
a èssere in manos a sas Regiones e a sas Provìntzias autònomas, in
intro de sas làcanas impostas dae sas normativas locales in matèria.
Mescamente pro su chi pertocat sas atividades e sas mesuras chi ant a
èssere collegadas a sas initziativas, a sos progetos e a sa chirca
sientìfica. Comente a - bàgiat petzi a tìtulu de esempru - sa
produtzione de bio-metanu pro s'iscardamentu domèsticu o pro sos trasportos.
Formas assotziadas Sa
possibilidade de nch'ammaniare fainas de custa genia pertocat non sas
comunidades montanas ebbia, ma finas totu sos sòtzios de entes locales
normados dae su Dlgs 267/2000 (Testu ùnicu de sos Entes Locales). Cun su
mèdiu de s'unione, difatis, sas comunas podent traballare in forma
agregada e maniestare sas ainas chi sa lege ponet a disponimentu
collaborende intre issas.
Intzentivos Pro nche persighire
sa punna de sa sustenibilidade ambientale prevìdida dae sa norma, in
prus de s'impinnu e de sa rechinta polìticu-amministrativa de sas
comunas interessadas, sa lege atribuit a sas Regiones su còmpitu de
nch'ammaniare lìnias dislindadas de finantziamentu pro cale si siat
initziativa mentovada in s'artìculu 71. Semper aende presente s'impreu
echilibradu de su bene comunu e colletivu de su territòriu in ue
naschent sos Giassos sena petròliu.
