 |
| Deretos Ricky Carioti, The Washington Post/Getty Images |
Pro Barack Obama, su de 44
presidentes de is Istados aunidos de Amèrica, su de eris est istadu
s'ùrtimu arresonu suo subra s'istadu de s'unione. Issu, difatis, a dae
chi est acumprende sa segunda legisladura, non s'at a pòdere torrare a
candidare. Medas is argumentos tocados. Dae sa polìtica interna a is
relatziones internatzionales, dae s'economia a s'ambiente.
Mannu est s'annùgiu de su presidente pro su clima chi ddoe est intre democràticos e republicanos: «Non tèngio dudas - belle comente a s'isminorigare -,
una ghia cun is calidades de Lincoln o de Roosevelt aiat pòdidu
aparinare custos disacòrdios, ma promito chi apo a sighire a bi proare
finas a cando apo a èssere presidente».
Pro su chi
pertocat is relatziones internatzionales, Obama at mentovadu su passu a
dae in antis in contu de raportos Istados unidos-Cuba annanghende chi
imoe est tempus de nche lassare a palas s'embargu. Una punna chi però si
ligat cun su disìgiu de una furriada capitalista in sa natzione
caraìbica: «A nch'isulare a Cuba pro chimbanta annos no at giuadu a promòvere sa democratzia».
Semper
abarrende in tretos cubanos, Obama at decraradu chi ddoe at a pònnere
totu s'aficu pro nche serrare sa presone de Guantanamo: «Nos costat meda, non giuat e serbit petzi a promòvere su reclutamentu de is inimigos nostros».
Faeddos
graes, dae parte sua, contra a is opinionistas chi negant is mudadas
climàticas. A s'àtera ala Obama at faeddadu de sa netzessidade de
un'impinnu natzionale contra a su cancru.
In fines s'otimismu subra su mercadu: «is chi narant chi s'economia istadunidensa est in declinu sunt faghende teatru».
