Sa batàllia contra a su virus Èbola, in Àfrica otzidentale, nch'est bìnchida. Oe, in Ginevra, s'Organizatzione mundiale de sa salude (Oms) at annuntziadu chi in Libèria su contàgiu no esistit prus e chi su virus nch'est derrutu. A su chi si leghet pagu prus o mancu in totue, s’Oms cunfirmat chi «totu sos veìculos de contàgiu connotos fintzas a oe, sunt istados arressados. In totu s'Àfrica otzidentale». E su mundu intreu podet torrare alenu. In duos annos, su virus Èbola at cundidu prus de 28mìgia de pessones. E cajonadu at prus de 11mìgia de mortos, in Libèria, in Sierra Leone e in Guinea.
Sende arressadu su contàgiu e fintzas cada mèdiu de trasmissione de su virus in Libèria - afirmat s'Oms - sa die de oe est die nòdida. E sa data nch'at a colare a sos memoriales de sa gherra contra a s'epidèmia. Ca oe est sa die in ue «pro sa prima bia, dae su 2013, cando su terrore est cumintzadu, sos tres paisos prus corfados no ant notificadu perunu casu de Èbola dae nessi 42 dies». Est su tempus chi sas normativas internatzionales ant istabilidu pro pòdere giuigare derrutu su male e tzessadu su perìgulu de trasmissione. 42 dies sena perunu contàgiu, sena perunu casu de suferèntzia o morte.
Sa Sierra Leone l'aiant giai decrarada lìbera dae su virus su 7 de Santandria in pessu coladu e sa Guinea su 29 de Nadale. Una grandu conchista. «Ma no est galu su momentu de rèndere sas armas», impuntzat Peter Graaff de s'Oms, sutalineende chi «sos tres paisos presentant galu unu livellu de arriscu artu meda, a dae chi in sos cugiones prus cuados bi podet àere galu unos cantos protzessos patològicos in èssere».
