de Maurìtziu Sale
 |
| Deretos, aforismario-blog.blogspot.com. URL imàgine |
«Si sa vanidade est su motore de s'umanidade, sa lusinga nd'est s'ògiu unghidore», costumaiat a nàrrere J. K. Jerome, iscritore e umorista britànnicu de s'otighentos. Càpitat pagu prus o mancu in totue, in logu de addòbiu polìticu, de cunferèntzia, de universidade. B'at semper unu chi - a s'allega de su reladore, bona o mala chi siat- si pesat ritzu e a tzoca-manu sutalìneat cantu su discursu, sos faeddos, sa vàllia de s'oradore siant ùnicos e solennes. Cantu sas ideas, sos progetos siant semper nessi unu parmu a subra de sos àteros e cantu su cunferentzieri siat unu grandu òmine, pròssimu de connoschèntzia e de balentia. A su reladore si nche l'iscapat unu risitu de cumpraghèntzia e, pro sòlitu, l'invitat a nche l'imbiare su pàrrere suo in privadu, mancari cun sa posta eletrònica, imbetzes de nche l'istrajare o, a su nessi, de no lu carculare. Est una lege de natura. A s'òmine, pro cantu potzat èssere ischidu e cultu, sos carignos l'agradant. E fintzas si s'abbìgiat chi a chie giughet in dae in antis carignende·lu, est agigu farsu, non solu lu lassat fàghere, ma si nde gosat finas e aprètziat foras de cada sentidu.
E puru, cun custas trassas, su carignadore bi reventit
belle semper a otènnere su chi cheret. Finas sena lu merèssere e a
discàpitu de àtere chi imbetzes abarrat in tretos suos isetende
cunsideru pro su chi balet ebbia. Sena agiudos, sena lusingare. E est
pròpiu a cajone de custu chi sos nùmenes (pagu sientìficos sa veridade) chi a bias atibiamus a custa genia de pessones tenent semper unu sentidu
e una connotatzione negativos: linghesu, linghe-culos, rufianu, caghetu, lingidori. Fintzas in italianu e in àteras limbas s'assentu non mudat: lecchino, leccapiedi e fintzas lacchè dae su frantzesu laquais, in ue agatamus finas flagorneur, semper negativu. O comente su Schmeichler
tedescu chi tenet agigu prus de elegàntzia, ma semper negativu est.
Bastet a pensare chi sa Corte de Cassatzione italiana, ocannu, at sententziadu chi sos faeddos mentovados in subra
sunt cunsiderados un'ingiùrgia e duncas unu reatu.
«Ca sunt faeddos - narat sa sentèntzia - chi
tenent una trata mortificadora pro chie los retzit e duncas si
cunfigurant comente lesivos pro sa morale e sa dinnidade de sa pessone».
A bi pensare bene cun bene, finas Dante nch'aiat collocadu sos
linghesos in su de duos dae s'ùrtimu chircu de s'Inferru, in fatu a sos
tirannos, a sos mortores e a sos usurajos. Afogados in una bartza de
ledàmene. Cumprendimus duncas pro ite, oe in die, paramus prus atentu
siat a impreare sos faeddos in esame, siat a sa manera de carignare.
Imbentende semper modas noas a dae chi sas traditzionales tenent unu
sentidu negativu e inflatzionadas sunt, foras de cada mesura. E
nemos nche cheret colare o èssere giuigadu comente a un'oportunista
lascinosu e colovrinu. Ma sos linghesos sunt semper esìstidos. Dae sas
sumanas prenuràgicas a sas de facebook e semper ant a esìstere.
In cada logu in ue b'apat una pessone cun agigu de podere, b'at a àere
semper unu tàgiu muscadu de linghesos chi si nche cherent leare su
bìculu issoro. Costet su chi costet e càtzighent su chi càtzighent.
Sa
pregonta como est: a ite sos carignadores tenent semper sorte bona,
fintzas si sunt farsos e manipuladores? Ca sa pràtica de lusingare, de
carignare, in unu faeddu su linghìngiu, creschet sas probabilidades de
subravivèntzia, nos narant sos etòlogos. «Bastet a osservare una comunidade de munincas (Pan troglodytes), - afirmat Frans de Waal - in
cale si siat momentu de sa vida sotziale issoro, pro nche lùghere chi
est unu mercadu in ue si còmporat cada cosa. Su podere, su sessu,
s'istima e finas s'agiudu. Sas munincas difatis tenent vàrios
cumportamentos linghesos: sa fèmina, pro nàrrere, si rendet a
disponimentu, pro pigare parte cun su mascru, cando tenet bisòngiu de
màndigu. E sos mascros, cando s'acùrtziant a su mascru dominante (alfa),
devent mantènnere sa conca incurbada e mantenent semper sos ogros cara a
terra. A bias li basant sos pees o nche li porrint una fògia o unu
bàculu o s'intertennent cun issu pro l'ispreugare o pro àteras curas
parentales. Bastis chi tèngiant s'atentu e su cunsideru suos. Ca cherent
nàrrere màndigu e finas sa possibilidade de s'aunire cun sas fèminas de
sa truma». Gosi sas munincas, linghesas e oportunistas.
E s'òmine, a dolu mannu, no est a mancu issoro.
