 |
| Deretos Reuters/Luis Galdamez, URL imàgine |
Sa punna, in custa die nòdida, est sa de cuntrastare, istransende·nche·la e cantzellende·nche·la, sa fùria chi s'òmine - peri totu su mundu - costumat a praticare contra a sas fèminas. Fèminas de onni edade e natzionalidade chi, sena resone peruna, sunt assachiadas, violadas e mortas cada die, in cada logu e in cada ocasione. Pro cumprèndere cantu siat ispainada custa trassa ferale bastet a pensare chi in totu su mundu sas fèminas corfadas sunt su 35%. Est a nàrrere 35 fèminas cada 100. Intre pipias, giovaneddas, mamas, sorres, mugeres, fìgias, netas o mannais. Nùmeros de ammàchiu, de iscàssiu. Est a nàrrere galu, chi una fèmina cada tres, in su mundu, est ogetu de violèntzia. Fìsica, psicològica e mescamente sessuale. Una violatzione làdina de sos deretos umanos. Una violatzione galu prus grae si si pensat chi su prus de sas bias est basada subra de sa diferèntzia fìsica e de sa fortza naturale chi b'est intre òmine e fèmina.
Ligada duncas a sa cunditzione animale chi s'òmine cun su progressu e s'evolutzione sua, at semper chircadu de nch'istransire conca a una cunduta prus tzivile, dèghida e umana. Ma istùdios e chircas cunfirmant chi galu, in su mundu, b'apat 133milliones de fèminas chi ant patidu e sunt patende sa mutilatzione genitale. Pràtica difusa e in loco cunsiderada parte lìtzita de unu ritu chi benit dae s'antigòriu e chi duncas - chie la pràticat - non diat chèrrere tocada. Gasi comente non si diat dèvere intervènnere contra a sa costumàntzia de sas cojas de pitzinneddas minorennes cun òmines in edade. In su mundu sunt - cunfirmat sa chirca - prus de 700milliones sas pitzocas chi ant cojuadu a fortza òmines prus mannos. E, de custas, 250milliones sunt suta sos bìndighi annos. Su 25 de Santandria est duncas una die galana. Una die de ammentu, de meledu e de cunsideru. Una die pro collire a pare sos pensamentos e pro nos ammentare sas àteras 364 chi diant dèvere èssere - si diferèntzia b'at - meda mègius de custa. Pro chie cada die retzit e patit sa violèntzia e sa fùria de chie si siat. Una die pro ammentare chi su chi acumonat sos òmines e sas fèminas sunt s'intelletu e s'ànima. E chi in su mundu sos prus fortes a carena, bi sunt petzi pro amparare sos prus dèbiles. Non pro los acanargiare. Non pro los catzigare. In peruna manera e in perunu logu, nemos diat dèvere basare su primore suo subra de sa fortza, pro nche lu furriare a suprematzia. Custu, in finitias, est su sentidu de sa die de oe.
Die istituida dae sas Natziones aunidas pighende a esempru, pro sa data, su 25 de Santandria de su 1960. Die iscurigosa in ue a duas sorres - connotas in su mundu comente a sas sorres Mirabal - las violenteint e las morgeint unos cantos òmines de s'esèrtzitu dominicanu costante sa ditadura de Rafael Trujillo. Tirannu connotu comente El Benefactor, gistru antifràsticu pro atzentare s'ìndula sua de mortore.
Die bona duncas a totu sas fèminas, a sos dèbiles, a sos ùrtimos de sa terra. E chi - cun su tempus - crescat semper prus sa resone e si nche mòrgiat s'istintu ferale in sos òmines de totu su mundu. Cada die. Cada minutu, cada segundu.
