 |
| Deretos Ansa. URL imàgine |
A 88 annos e cun una vida prena comente a sa chi at bìvidu Luciano
Gallino, unu si nche diat pòdere finas mòrrere cun sa seguresa de àere
lassadu un'erèntzia de printzìpios morales e polìticos sena làcanas.
B'at ite s'arrichire finas petzi leghende sos pensamentos chi at lassadu
iscritos in àeras, sena trata peruna, sena càlamu e sena pabiru. «Nemos
si nch'at a derrùere mai, si bi reventit dae perisse e in perisse a
mantènnere bia s'idea chi totu su chi EST podet ÈSSERE diferente». E
sa sua prus chi no un'idea fiat un'ossessione chi l'at acumpangiadu
fitiana pro totu sa vida: a chircare s'ecuidade intre òmines.
At
bìvidu e singiadu at un'època transeunte e mudadora. Connotu at sos
tempos de su traballu operaju e de sa luta de classe. E nch'est cròmpidu
finas a sos tempos ambìguos, fartosos e tramperis de oe. Tempos in ue,
cando unu si nche pòmpiat in s'ispricu, nche lughet s'imàgine sua
addelevada, abbaidende a un'àtera ala e pensende a sos astros. Sìmbulu
de su distacu, de sa distàntzia frita chi semus fraighende·nos intre
òmines.
Moveit sos primos passos cun Olivetti e cun su progetu de una impresa responsàbile formende·si, annestrende·si e afortende·si in intro a sa pelea chi bi fiat intre Olivetti, azienda progressista e neo-comunitària e sa Fiat, impresa imbetzes autoritària e impositiva. Leadu dae sa chirca de unu raportu parìvile, ecuànime e dèghidu intre operajos e intre operajos e meres.
Assentu crìticu mantesu finas contra a sos bator guvernos de sa derrota comente los aiat tzerriados issu. Sos chi ant paradu fronte - ma petzi a faeddos - a sos annos de sa crisi: Berlusconi, Monti, Letta e como Renzi. Sos chi ant favoridu - a bisu suo e mancu meda suta metàfora - su corfu de Istadu de sas bancas.
«Su cuntzetu de òmine chi nch'est essidu a campu dae su neo-liberismu - at iscritu - tenet sa mesura morale e intelletuale de unu rellògiu a cucù». Tocat a frundire sa chirca de «s'efitzèntzia o de sa produtividade a mala bògia, pro nche cròmpere a s'ecuidade intre òmines». Tocat a nch'ammaniare unu fràigu nou pro sos giòvanos, «pro nche derrùere su tzentrismu neo-liberale chi tendet a aunire sa manca cun sa dereta: su fràigu de su dissensu». Tocat a torrare a leare in cunsideru sa bisione keynesiana, emmo, « ma dae su pòpulu e pro su pòpulu, non dae e pro sa finàntzia».
Adiosu Maistru e chi su sentidu tuo nche bàrighet sas làcanas de su malu sentidu.
Moveit sos primos passos cun Olivetti e cun su progetu de una impresa responsàbile formende·si, annestrende·si e afortende·si in intro a sa pelea chi bi fiat intre Olivetti, azienda progressista e neo-comunitària e sa Fiat, impresa imbetzes autoritària e impositiva. Leadu dae sa chirca de unu raportu parìvile, ecuànime e dèghidu intre operajos e intre operajos e meres.
Assentu crìticu mantesu finas contra a sos bator guvernos de sa derrota comente los aiat tzerriados issu. Sos chi ant paradu fronte - ma petzi a faeddos - a sos annos de sa crisi: Berlusconi, Monti, Letta e como Renzi. Sos chi ant favoridu - a bisu suo e mancu meda suta metàfora - su corfu de Istadu de sas bancas.
«Su cuntzetu de òmine chi nch'est essidu a campu dae su neo-liberismu - at iscritu - tenet sa mesura morale e intelletuale de unu rellògiu a cucù». Tocat a frundire sa chirca de «s'efitzèntzia o de sa produtividade a mala bògia, pro nche cròmpere a s'ecuidade intre òmines». Tocat a nch'ammaniare unu fràigu nou pro sos giòvanos, «pro nche derrùere su tzentrismu neo-liberale chi tendet a aunire sa manca cun sa dereta: su fràigu de su dissensu». Tocat a torrare a leare in cunsideru sa bisione keynesiana, emmo, « ma dae su pòpulu e pro su pòpulu, non dae e pro sa finàntzia».
Adiosu Maistru e chi su sentidu tuo nche bàrighet sas làcanas de su malu sentidu.
