 |
| Deretos lìberos. Url imàgine |
Casteddu at a abarrare s'ùnica tzitade metropolitana de Sardigna, ma su
nord de s'ìsula no at èssere penalizadu. Est, pagu prus o mancu, su chi
est essidu a campu eris in Aristanis, in s'addòviu de sa diretzione de
su Partidu democràticu. Pìgliaru, tataresu, at naradu chi sa proposta
depet colare gasi comente est. Ma ite est sa tzitade metropolitana?
Sa
Costitutzione reformada in su de chimbe tìtulos dda mentovat, ma est sa
lege 56 de su 7 de abrile de su 2014 chi delìmitat sa guarnissa
territoriale de s'ente de àrea manna: «Su territòriu de sa tzitade metropolitana - leghimus in su de 6 artìculos - cumbinat cun su de sa provìntzia omònima».
Deghe sunt, is tzitades, cunforma a su chi narat sa lege: Milanu,
Nàpoli, Torinu, Gènova, Bari, Florèntzia, Bologna, Venètzia, Règiu de
Calàbria e Roma capitale. Deghe tzitades de regiones a istatutu
ordinàriu chi, dae su primu de ghennàrgiu (art. 16) ant pigadu su logu
de sa provìntzia chi ghiaiant. Pro su restu abarrant is provìntzias,
finas issas «entes territoriales de àrea manna».
S'artìculu 145 (ritardu a banda) pertocat is regiones che a sa nostra: «Intro
de dòighi meses dae s'intrada in vigèntzia de sa lege, is regiones a
istatutu ispetziale Friuli-Venètzia Giùlia e Sardigna e sa Regione
sitziliana adèguant is ordinamentos internos issoro a is printzìpios de
sa lege matessi».
Pro su presidente Pìgliaru e pro
s'assessore regionale Erriu petzi Casteddu mantenet is rechisitos (a
comintzare dae sa densidade) pro devènnere tzitade metropolitana. In
contu de populatzione atuale sa Provìntzia de Casteddu (560.978) nche
colat de pagu su nùmeru de abitantes de sa tzitade metropolitana prus
minore (Règiu de Calàbria, 557.993). Densidade agigu prus bassa (122
subra 174 abitantes pro Km²). De prus, Casteddu e is tzentros a làcana
(Quartu Sant'Aleni, Quartùciu, Pauli e Su Masu) mustrant una
continuidade urbana prus manna de sa chi bi podet èssere intre Tàtari e
S'Alighera (e Terranoa, s'in casu si chistionet de sa provìntzia
tataresa in antis de sa patzidura). Ma ddoe at chie narat chi is
critèrios sunt àteros.
Omar Chessa, professore de Deretu costitutzionale in s'Universidade turritana, intervistadu dae Sardinia post, at naradu chi «sa
tzitade metropolitana est unu cuntzetu giurìdicu diferente dae s'àrea
metropolitana, chi imbetzes est unu cuntzetu de is sièntzias
urbanìsticas, demogràficas e sòtziu-econòmicas». A su chi narat Chessa, chi mentovat sa lege "Delrio", «sa
tzitade metropolitana depet cumbinare cun su territòriu de sa
provìntzia sena cunsiderare is caraterìsticas de is àreas
metropolitanas. Intre is chi at istituidu sa "Delrio", petzi duas podent
simigiare a is chi in àteros paisos colant che a àreas metropolitanas». Tàtari, duncas, che a is àteras oto?
Sa
dibata in pitzu de custa reforma sighit, e non mancant nemmancu is
cuntierras intre sa regione e is sìndigos de su territòriu nugoresu. Is
chistiones ddas connoschimus: perìgulu de finantziamentos diferentes, de
subalternidade cunforma a Casteddu, de àere una sanidade ischitzada
intre sa de is duos cabos e àteras.
