 |
| deretos Ansa/Epa |
S'esèrtzitu de liberatzione populare tzinesu nche perdet àteras 300mìgia
unidades. S'annùntziu de sa mèngua est mòvidu pròpiu dae su presidente
Xi Jinping chi oe, in Pechinu, at presentziadu a su carosellu militare
pro tzelebrare sos 70 annos dae sa fine de sa segunda gherra mundiale.
In contu de esèrtzitos e de sentidu militare, sa Tzina no est segunda a nemos, ma paret chi s'òmine de Istadu apat decraradu chi sa Tzina "pro cantu potzat devènnere una potèntzia econòmica manna no at a chircare mai sa primatzia" subra de su restu de su mundu.
"S'esperièntzia trista de sa gherra -at marcadu Xi- intzìdiat sa gente a li dare a sa paghe unu sentidu galu prus forte e sanu". Semper
e cando sa punna de sa cummemoratzione -chi at a contare ischierados,
prus de 12mìgia sordados e unas cantas màchinas de gherra de s'ùrtima
generatzione- est sa "de ammentare s'istòria, de onorare sos chi
nch'ant codiadu sa vida sacrifichende·la pro sa pàtria issoro, de
istimare sa paghe e de abèrrere sas ghennas a unu venidore sulenu e
profetosu".
In antis chi cumintzaret s'isfilada Xi, a costàgiu de sa
mugere , at retzidu sos istràngios: su presidente russu Vladimir Putin,
sa sud coreana Park Geun-hye e su segretàriu de s'Onu Ban Ki-moon.
Perunu, intre sos paisos otzidentales nch'at imbiadu a Pechinu cabos de
Istadu o de guvernu a cajone de sas cuntierras territoriales chi sa
Tzina tenet cun sas natziones de su sudest asiàticu e cun su Giapone.
S'Itàlia imbetzes fiat rapresentada. Dae Paolo Gentiloni, grandu espertu
de frecuèntzias televisivas e de comunicatzione, como Ministru pro sos
raportos cun sos paisos istràngios e pro sa cooperatzione
internatzionale.
