 |
| deretos Andorra Difusió |
Sa vida de un'òmine a bias si nche torrat un'ùnica atzione de importu, a
un'ùnicu momentu de balia. Oe podiat èssere sa die de Fàbiu Aru, podiat
èssere su momentu suo. E mancari crompende segundu a 1.22 dae Mikel
Landa, cumpàngiu suo de iscuadra e grandu iscaladore, bi l'at pitzigada!
Ma sa cursa l'at disinnada a pagu prus de sete chilòmetros dae s'arrivu
cun unu de sos atacos suos chi non lassant apellu. S'est pesadu a sa
ritza subra de sos pedales e at postu su turbo. Nemos, intre sos
aspirantes a su primadu in classìfica s'est atrividu a li pònnere in
fatu.
Sunt atziones chi lassant su singiale, sunt corfos chi dolent e
unu tziclista ischit deretu si podet sighire su ritmu impostu dae
s'aversàriu o puru istare chietu e mantènnere su suo. Dae sa màchina de
suportu l'aiant comunicadu chi Landa fiat a primu e tando s'est dadu a
fortzare pro menguare sa distàntzia dae su collega suo e a su matessi
tempus pro la crèschere dae sos àteros in classìfica generale.
Sa
de ùndighi tapas de sa Vuelta fiat totu in su Printzipadu de Andorra.
Pro sos amantiosos de sas trempas e de sa suferèntzia subra de sos
pedales, custu est unu percursu intre sos prus tostos de totu su giru de
Ispànnia.
Sunt petzi 138 chilòmetros est a beru, duncas tapa curtza, ma de montes, montijos e torra montes. Unu disacatu pro sos mùsculos femorales, pro sos ghenugros, pro s'ischina e mescamente pro sa conca de sos iscaladores e duncas finas pro Aru, chi non fiat isetende àteru. S'òmine b'est, sa cunditzione est a su màssimu, sa fratzione fiat a sa portada sua e totu faghiat pensare chi oe poderet fàghere sa diferèntzia. Semus chistionende de ses petorros ispantosos, in ue sa frecuèntzia cardìaca nche tocat cùcuros foras de su lìmite mortale, in ue s'àtzidu làticu, su peus inimigu de s'atleta, nche crompet a livellos de intossicatzione e in ue s'ossìgenu devennet unu bene ingramèssidu a puntu chi unu diat pagare oro, bastis de nde tènnere una riserva fintzas a su traguardu. Aru non s'est ispantadu mai, paret chi siat nàschidu in logu de monte e paret chi s'istrutura musculare sua nche bèngiat dae aterue e non dae su logu paris chi l'at bidu currende a minore.
Sa chi in limbàgiu tècnicu connoschimus comente a sa "mesu fortza", diat èssere sa fortza de cadauna de sas ancas de su curridore, ca imberghent a un'in borta a dolu mannu, est programada in su tziclista sardu pro nche barigare sas peus trempas e progetada paret pro nch'agrugare sas peus tràschias de su tempus, a dae chi oe fiat fritu ca su sole si nch'est cuadu in palas de sas nues. Fiant 4950 metros de dislivellu, cun ses grandu prèmios de monte de prima categoria. S'arrivu fiat a 2095 metros de altitùdine, a pustis de oto chilòmetros e setighentos metros cun una pendèntzia mèdia de su 9,1%! Aru fiat su de chimbe in sa classìfica generale, como est su primu, ma sa cosa prus de importu est chi Froome at a èssere petzi un'ammentu. Paret nudda e est nudda, ma a livellu psicològicu a sa segura podet èssere determinante pro nche cròmpere a su triunfu de Madrid. Siat comente si siat, su tziclismu est dae semper una letzione de anatomia, ca est chistione de coro, de purmones e de isprene!
Sunt petzi 138 chilòmetros est a beru, duncas tapa curtza, ma de montes, montijos e torra montes. Unu disacatu pro sos mùsculos femorales, pro sos ghenugros, pro s'ischina e mescamente pro sa conca de sos iscaladores e duncas finas pro Aru, chi non fiat isetende àteru. S'òmine b'est, sa cunditzione est a su màssimu, sa fratzione fiat a sa portada sua e totu faghiat pensare chi oe poderet fàghere sa diferèntzia. Semus chistionende de ses petorros ispantosos, in ue sa frecuèntzia cardìaca nche tocat cùcuros foras de su lìmite mortale, in ue s'àtzidu làticu, su peus inimigu de s'atleta, nche crompet a livellos de intossicatzione e in ue s'ossìgenu devennet unu bene ingramèssidu a puntu chi unu diat pagare oro, bastis de nde tènnere una riserva fintzas a su traguardu. Aru non s'est ispantadu mai, paret chi siat nàschidu in logu de monte e paret chi s'istrutura musculare sua nche bèngiat dae aterue e non dae su logu paris chi l'at bidu currende a minore.
Sa chi in limbàgiu tècnicu connoschimus comente a sa "mesu fortza", diat èssere sa fortza de cadauna de sas ancas de su curridore, ca imberghent a un'in borta a dolu mannu, est programada in su tziclista sardu pro nche barigare sas peus trempas e progetada paret pro nch'agrugare sas peus tràschias de su tempus, a dae chi oe fiat fritu ca su sole si nch'est cuadu in palas de sas nues. Fiant 4950 metros de dislivellu, cun ses grandu prèmios de monte de prima categoria. S'arrivu fiat a 2095 metros de altitùdine, a pustis de oto chilòmetros e setighentos metros cun una pendèntzia mèdia de su 9,1%! Aru fiat su de chimbe in sa classìfica generale, como est su primu, ma sa cosa prus de importu est chi Froome at a èssere petzi un'ammentu. Paret nudda e est nudda, ma a livellu psicològicu a sa segura podet èssere determinante pro nche cròmpere a su triunfu de Madrid. Siat comente si siat, su tziclismu est dae semper una letzione de anatomia, ca est chistione de coro, de purmones e de isprene!
