Sa cunfirma de sa conchista aragonesa crompeit in die de oe. Fiat su 19 de maju de su 1478. Sos raportos intre Arborea e Aragona fiant giai trùbulos e sa corona ibèrica, cun s'esèrtzitu suo, nche fiat giai in Sardigna. A ghia de sas trupas bi fiat su Vitze Re Carroz chi las indiritzeit conca a Su Burgu, pensende chi b'esseret Lenardu Alagon. Su marchesu de Arborea però nche fiat giai in Macumere. Alagon, bidende sa capa male sestada, nch'imbieit sos òmines suos contra a s'inimigu aragonesu. Sos ischieramentos s'addovieint in Campu Castigadu, intre Bòrore e Macumere. Fuit una batalla orrorosa. Sos sardos de sa prima lìnia morgeint totus. Sos àteros pareint fronte, ma sos sordados aragonesos los inghirieint sena lis lassare àidu perunu. In pagas oras s'ìsula nche perdeit s'indipendèntzia sua. Lenardu Alagon si nche fueit a Bosa pro s'imbarcare conca a Gènova, ma lu firmeint e l'impresoneint a vida in Xativa, in ue si nche morgeit a pustis de 16 annos.
