 |
| Sa morte de Sòcrate. Jaques Louis David 1787 (129,5 x 196,2 Servadu in su Moma de Noa York) |
Issos bivent cun sa lusca de mantènnere una creze de primadu inter pares. Bivent die cun die cun s'insuadura de s'elevare a mala bògia subra de sos àteros. E lu faghent publichende pensamentos sugetivos - e lìtzitos, pro caridade - ma faghende·nche·los colare pro veridade ogetiva e universale noa, cunforma a sa chi issos matessi definint betza: sa de totu sos chi imbetzes mantenent unu profilu bàsciu e ùmile, su prus basadu subra de su bonu sentidu, de su connotu istòricu, iscientìficu, ideològicu, reale o materiale chi siat.... Unos cantos libros issoro sunt sa festa de sa negatzione, finas de sas cosas de servare, de costoire, de amparare.
A nudda diat servire inoghe, a elencare sos argumentos tratados, ca cadaunu nche podet lùghere su chi cheret. Òperas fraigadas subra de su terrinu de sa credulidade populare, ma sena sas modinas de perunu progetu orgànicu. E si bi lis faghes annotare, s'inchietant. E - pro t'andaret bene - ti narant chi non tenes mancu sas bases pro pòdere cuntierrare cun issos. E lu faghent siat dae manca, siat dae dereta. Corfos uniformados a sechischìllia pro s'ocasione. Bartzas retòricas tudas, dae ue non nche dias essire mancu cun sa fune presa a chintu.
E isetant. Isetant s'agradessimentu, isetant su cuncordu, isetant s'apògiu e su cunsensu de totu sos poberitos chi lis ant giuradu fide in nùmene e pro contu de unu viàticu pro sa libertade o pro s'autodeterminatzione. E cando sos agradessimentos o s'alabòngiu arribant, a tie ti nche ponent subra de unu bangu. Su bangu de su bangàrgiu, siat craru. Pro chi sos poberitos chi fia mentovende ti potzant bangare bene cun bene pro onorare su sentidu de su priore chi, a faeddos narat chi no est priore, ma sos fatos lu bogant a faulàrgiu.
Nemos faghet prus pregontas, totus ischint totu e dant petzi rispostas. In cale si siat dibata, peri sos sitos sotziales, est una gherra a chie ponet prus ligàmenes informàticos. Comente a nàrrere: «Mi’, leghe e mudu!». Coladu nch’est su tempus de s’addòbiu in ue si siat, in logu de tzilleri, de domo, de setzione. Tempus in ue nemos si bisaiat, cuntierrende, de intrare cun una pira de libros o giornales suta de su suercu, a ti los intregare a malu garbu e a ti nàrrere: «Mi’, leghe e mudu!» Tempus in ue sa connoschèntzia e mesches sa cultura fiant totu su chi unu s’ammentaiat a pustis de àere ismentigadu.
A bisu meu est custu su male de oe. Male in ue sos intelletuales, sos giornales, sa televisione, sos polìticos e fintzas sa gente comuna, sunt farsos. Si fartant sas noas, sos sondàgios, sos bilantzos e fintzas sa manera de bìvere. Pro chi sa forma nche potzat carrargiare sa sustàntzia o pro fraigare UNA veridade subra de SA veridade. Sunt una creze de Sòcrates a s'imbesse. Non sunt in cherta de sa veridade. Sòcrate si nche morgeit pro more de sa veridade. Issos non morint mancu a balla, ma si la colant vida vida in cherta de sa veridade ISSORO. Pro issos no est prus SA veridade chi ghiat su caminu de s'òmine modernu, ma UNA veridade chi si potzat impònnere a sos àteros, cun sa fortza de sa persuasione. Est in finitias, una forma moderna de sofìstica. S’arte de OTÈNNERE sa resone, non de l’ÀERE. Sa mègius manera pro no andare a logu.
