In die de oe, su de 18 sèculos, in su mègius de sa rebellia anti-feudale, Giuanne Maria Angioy retzeit dae s'istamentu un'incàrrigu dìligu: mòvere conca a Tàtari pro parare fronte a sas protestas. Su funtzionàriu bonesu traesseit totu sas Sardigna e sas biddas a pràtica, abbigende·si de s'opressione fiscale e de sas cunditziones malas in s'agricultura. Arribeit a Tàtari a pustis de 16 dies e sa tzitade l'acolleit deretu che liberadore. In beranu torreit a Casteddu cun un'esèrtzitu armadu e cun sa punna de proclamare sa repùblica sarda. Cuntrateit cun sos frantzesos pro li garantire amparu dae sa Frantza rivolutzionària. Ma sos progetos no andeint comente s'aiat ordimingiadu: sa Frantza, chi in antis fiat in gherra contra a sos Savòia, firmeit un'acordu de paghe e duncas Angioy si nch'agateit sena amparu. In prus, sa burghesia, timende a renuntziare a totu privilègios conchistados, non susteneit sa rivolutzione. E gosi si fiat arressadu su caminu de Giuanne Maria chi, s'istiu de su 1796, si nche fiat dèvidu fuire a Parigi.
