 |
| Deretos lìberos. Url imàgine |
Sotziòlogu e filòsofu polacu, de orìgines
ebràicas e de estratzione polìtica marxista, Zygmunt Bauman s'est rèndidu
oe in Leeds. 92 annos galu non cròmpidos, l'ammentant su bonu de sas
bias pro su cuntzetu de «sotziedade lìcuida» chi aiat elaboradu
analizende sas dudas de sa «post-modernidade», sa «soledade de su
tzitadinu globale», sa globalizatzione, su «capitalismu parassitàriu»,
sa timòria de custos tempos e s'«homo consumens».
Temas de importu e de giudu chi bundant in sas facultades umanìsticas
de domo nostra. Ma chi a s'ispissu benint impreados pro nche cantzellare
cale si siat riferimentu a un'istòria chi no est acabbada nemmancu pro
Francis Fukuyama (chi s'acabbu l'aiat coniadu), e chi abarrant ancorados
a un'immaginàriu metropolitanu sena perunu contributu a s'anàlisi de sa
sotziedade sarda e a sa soledade de su tzitadinu de sas biddas. Bauman
at iscaretzidu finamentas sas chistiones ligadas a s'olocàustu nazista:
produtu de sa ratzionalizatzione e de sa burocratizatzione de sas
tziviltades otzidentales, pro Bauman non fiat maladia, nen deviatzione.
Petzi normalidade mera e sìnchera.
