In antis de s'Onu bi fiat sa Sotziedade de sas natziones. Nàschida in su 1919 punnaiat a sa paghe intre sos istados pro nch'istransire un'àteru cunflitu mundiale. Sos rapresentantes suos s'addovieint in Londra su 10 de ghennàrgiu de su 1920 pro aprovare su Tratadu de Versailles (documentu chi sas potèntzias printizpales aiant giai firmadu su 28 de làmpadas de su 1919) e, duncas, pro decratare s'agabbu de sa “grandu gherra”. Rennu unidu, Frantza, Giapone, Itàlia e Germania lu ratificheint. Contràrios sos Istados unidos chi negotzieint a banda sa paghe cun sos tedescos. Sa Sotziedade intervengeit in unas cantas discòrdias (ìsulas Åland, Albania, Islesia arta, làcana tedescu-lituana, làcana gregu-bùlgara, Mossul Saarlaand, làcana columbianu-peruviana) ma nudda podeit contra a sos cruntastos chi nche crompeint a sa segunda gherra mundiale. Sa sotziedade l’isorveint su 19 de abrile de su 1946. S’Onu teniat giai carchi mese de vida.
