In inglesu, ma finamentas in s'italianu
mediàticu oramai anglizadu, b'at unu tèrmine chi podet agiuare:
mansplain. S'Urban dictionary, unu vocabulàriu in lìnia dedicadu a sos
neologismos de sa limba de Shakespeare, nos narat chi est su gosu chi
proat s'òmine cando, sende mascru e movende dae s'atinu de tènnere resone, frunit
acrarimentos in manera pagu dìliga e pagu pretzisa. Est a nàrrere:
«fèmina, ti agiuo a cumprèndere ite ses e ite depes fàghere in custa
sotzieade». Si pigamus in cunsideru unu pdf chi agatamus in su situ
internet de su ministèriu de sa Salude (mancari su ministru siat fèmina)
podimus agatare un'esèmpiu de custu acostiamentu: «Sas giòvanas depent
ischire chi sa "ventana fèrtile" est limitada e vulneràbile e chi sa
calidade de sos ovotzitas si reduit manu manu chi si creschet,
mescamente a pustis de sos 35 annos, cando divenit prus difìtzile a
cuntzepire unu pitzinnu». Su pdf est tituladu "Pranu natzionale pro sa
fertilidade".
Custas sas chimbe punnas de su pranu: «1) a
informare sos tzitadinos pro su chi pertocat su ruolu de sa fertilidade
in sa vida issoro, sa durada e s'amparu evitende cumportamentos chi li
potzant cajonare perìgulos; 2) a frunire assistèntzia cualificada pro
l'amparare, pro promòvere interventos de preventzione e diàgnosi
primidia cun sa punna de curare sas maladias de s'aparadu riprodutivu e
intervènnere, cando est possìbile, pro ripristinare sa fertilidade
naturale; 3) a isvilupare in sas persones sa connoschèntzia de sas
caraterìsticas funtzionales de sa fertilidade issoro pro la pòdere
impreare seberende de àere unu fìgiu cun atinu e in manera autònoma; 4) a
bortulare sa mentalidade currente pro chi sa fertilidade siat unu
bisòngiu essentziale de sa sotziedade intrea, promovende unu
rinnovamentu culturale in contu de procreatzione; 5) a tzelebrare custa
rivolutzione culturale istituende su "Fertility day", die natzionale de
informatzione e formatzione in contu de fertilidade, ue sa paràula de
òrdine est a iscobèrrere su "Prestìgiu de sa maternidade"».
S'eventu at rùere su 22 de su mese ch'intrat e in medas narant chi est
bastante a mudare "fertility" cun "family" pro cumprèndere s'àndala
pigada dae su guvernu italianu. De prus, s'istudiosu de gènere Federico
Zappino, narat chi si diat pòdere remplasare su cuntzetu de
"fertilidade" cun "eterosessualidade". Torremus a pigare su pdf: «Est
pretzisu a nos ammentare chi sa "sessualidade" (virguleddas issoro, Ndr)
no est un'atzessòriu de su cumportamentu nostru avulsu e enucleàbile
dae sa funtzione riprodutiva, a sa cale est destinada in manera
biològica. Finamentas cando non b'at una voluntade esplìtzita de
procreare, sa sessualidade est una forma de comunicatzione umana chi
interessat totu s'èssere. A s'ispissu, mancari sena cussèntzia,
punnat a sa trasmissione de sa vida». Bidimus tando chi a bi lèghere su
cuntzetu de eterosessualidade (in càmbiu de fertilidade) no est
un'ispeculatzione ideològica.
A totu custu podimus annànghere
sas cartulinas de su "Fertility" (acumpangiadas sae s'#) chi faeddant de
«bene comune» (passèntzia pro s'autodeterminatzione de su corpus
feminile), chi mustrant una clessidra in manu a una pitzoca (comente a
nàrrere «fèminas, movide·bos!»), chi narant a sas giòvanas de preparare
(imperativu!) «unu bàntzigu pro su venidore» issoro.
Ponet a
meledare custu pranu guvernativu, eteronormadu, patriarcale e finalizadu
a giuigare sa fèmina chi non podet o non cheret àere fìgios. Ca nânt
chi una natalidade bassa ponet in perìgulu su welfare e no a s'imbesse.
«Sa gravidàntzia - leghimus in un'imàgine de sa contra-campagna de Act -
durat prus de su cuntratu meu». Ma a cussa origra calicunu no itendet.
