 |
| Deretos torinospiritualita URL imàgine |
E in finitias, Michela Marzano si nch’est essida dae su grupu Pd. L’aiat promìtidu cando aiant cumintzadu su percursu dìligu de sa lege Cirinnà. Un’annu a oe aiat acraridu su pensu suo dae sas colunnas de La Repubblica. Cunfirmadu e afortidu l’aiat prus de una bia, fintzas in aterue. In s’universidade e in unos cantos cunvegnos chi pertocaiant su tema, dìligu foras de mesura, de sas adotziones in àmbitu omosessuale. In particulare issa fiat firma subra su fatu chi ambos cumponentes de sa croba omosessuale diant dèvere pòdere adotare unu su fìgiu de s’àteru, cando e si si presentarent sa cunditzione e s’eventualidade. Cun sa pràtica chi tenet una definitzione de orìgine anglòfona , issa eja adotada fintzas dae s’italianu, de sa stepchild adoption. Sa lege, aprovada eris in Montetzitòriu cun 372 votos a favore, 51 contra e 99 astènnidos no at leadu mancu in cunsideru s’ipòtesi de nch’introduire sa pràtica chi semus mentovende. E tando oe, a banda de mangianu, sende fèmina de paràula, at mantesu sa promissa e s’est dimìtida dae su grupu Pd, in parlamentu.
Fèmina de gabbale, filòsofa e dotzente de primore, cun cumpetèntzias particulares in bioètica. Est semper istada in prima lìnia siat in s’istùdiu, siat in sa cherta de progressu in contu de deretos tziviles. Sa summa de su pensu suo, un’ispeculatzione in contu de relatziones sotziales e de progressu tzivile, si nche podet resùmere in pagos faeddos chi costumaiat a repìtere a s’ispissu dae cando aiat leadu su caminu in pare cun Cirinnà: «Istimo sa filosofia, ma so una fèmina oriolada. In duda perenne. Pro nàrrere, galu non cumprendo - decrareit prus de una bia - a ite, cando si chistionat de ètero-sessualidade, s’impreat sa definitzione ”istintu”, a bias acostagiadu - forsis pro l’afortire - a s’agetivu “naturale” e imbetzes, cando si chistionat de omo-sessualidade su faeddu chi s’impreat est ”deretu”. “Tenent deretu finas issos de…”, s’intendet e si leghet in totue. E oe, forsis pensamus chi acostagende·bi s’agetivu “tzivile” potzat achirire àtera vàllia o àteru sentidu? Sa die chi apo a cumprèndere totu custu, beh sa die apo a èssere una pessone mègius de su chi so oe e no apo a èssere prus una fèmina oriolada».
Dae s’ora sos oriolos suos no l’ant galu abbandonada e issa, in s’ìnteri, at pessadu a abbandonare su Pd.
