 |
| Aligi Sassu |
Su 28 de abrile su pòpulu sardu diat dèvere festare sa die sua. In su 1794, a su nessi intre chie bi pigat parte a s'ammentu, l'ischimus ite b'at acontèssidu. E ischimus finamentas ite tocat a ammaniare pro nos indiritzare a chie non connoschet s'istòria nostra. A bias si pensat chi su bòidu dipendat dae una farta de cussèntzia natzionale (ma pro cussu bastet a bìdere su tifu de prus de carchi sardu pro sa natzionale biaita de fùbalu). Àteras bias (finas cunfrontende àteras fartas europeas e mundiales) nos abbigiamus chi est sa connoschèntzia istòrica generale chi mancat. De su restu sa die de s'atzapa non naschet gasi, dae su nudda.
Sa «Franza temeraria» contada·nos in versos dae s'ulianesu Remundu Còngiu, dae mare, ite pretendiat? Sos chi non connoschent su sentidu de sa die nostra a l'ischint ite b'aiat acontèssidu in Frantza? Calicunu emmo, forsis prus de calicunu. Ma non sa majoria, a sa segura.
No est bastante a connòschere petzi sa cronologia de su perìodu comente chi b'apat àpidu una sèrie de acontessidas de lèghere a manera istàtica. Est pretzisu a nch'intrare in sas dinàmicas chi, in cada fase rivolutzionària, mudant su sentidu e ghiant s'atzione de sos protagonistas.
Tando tocat a bìdere, pro mentovare àteros versos, s'invitu a «moderare sa tirannia» in pare cun sas «aeras» chi minetzaiant «temporale»; tocat a bìdere su ruolu de sa burghesia sarda chi no organizeit peruna assemblea costituente, peruna tassatzione rivolutzionària (comente in Frantza, pro nàrrere) e chi duncas nche lasseit a dae segus sos massajos e sos “plebeos” urbanos; tocat a bìdere s'abolitzione de su feudalèsimu “acumprida” a pustis dae sos Savoia chi, faghende gasi, aiant retzidu su sustegnu de sas classes dirigentes sardas e de sa burghesia agrària, cròmpidas in fines a sos disìgios issoro.
Est in custa dinàmica chi tocat de nch'insertare s'epopea angioiana e sa derrota de su bisu republicanu. Su passàgiu dae su setighentos a s'otighentos lu bideit bene Antoni Gramsci: «Cada formatzione de voluntade colletiva natzionale-populare no est pòssibili si su bonu de sos massajos no intrant cun fortza e totus in pare a sa vida polìtica».
Sos meledos de Gramsci podent èssere de giudu finas a chie oe, a pustis de su 25 de abrile, pregontat cando at a arribare sa liberatzione de sa Sardigna. Su rivolutzionàriu sardu si nche morgeit in die de oe, ma in pagos nd'ant chistionadu. Forsis ca fiat unu migrante?
