«Sa paràula "sa comuna" est una de sas prus difusas in sardu. Intre sos massajos e sos pastores sardos esistit un'aspiratzione religiosa a sa "comuna", a sa collaboratzione de fraternidade de totu sos òmines chi traballant e sufrint pro eliminare sos parassitas, sos ricos chi nche li furant su pane a su pòberu, chi faghent traballare su fìgiu de su pòberu e li donant unu bìculu de pane. Creimus pròpiu chi custos signores atzionistas e aristocràticos e industriales de Torino s'ingannent a partidu. Custos non cumprendent su massaju e su pastore sardu. Creent a beru chi su sardu si potzat bèndere s'ànima e sa cussèntzia suas de òmine pro una mura de zigarru; chi su sardu potzat devènnere su cosacu de cale si siat Kornilov; chi su sardu non leet parte a sas aspiratziones chi previdant un'òrdine nou de sas cosas, in ue sos traballadores siant sos dirigentes de sos afares pùblicos, conca a un'òrdine nou in ue su traballu de sos operajos e de sos massajos siat sa prima fonte de su deretu e su fundamentu de sa Sotziedade.
Sos sardos tenent sa fieresa issoro e custos atzionistas, custos industriales, custos aristocràticos cun sas festas issoro, cun sas mascaradas issoro, ipòcritas, ofendent cun violèntzia pròpiu custa fieresa».
Antoni Gramsci (Ales, 22 de Ghennàrgiu de su 1891 – Roma, 27 de Abrile de su 1937)
