 |
| Incarca subra de s'imàgine pro dd'ismanniare |
Unu tempus si naraiat chi su chi andaiat
bene pro sa General motors andaiat bene pro su paisu. Su resurtu de is
primàrias de su Michigan, sa pàtria de s'indùstria automobilìstica
americana, narat chi su paisu no est andende bene meda. E chi pro mudare
sa situatzione tocat de votare o a Bernie Sanders (a manca), o a Donald
Trump (a dereta).
Su senadore sotzialista est sighende a dare
matana a Hillary Clinton, nointamen su bonu de is grandu delegados (est a
nàrrere 712 majorales intre deputados, senadores, presidentes e
presidentes vicàrios) non nde bògiat ischire de si nche ghetare a manca.
E nointamen su corconu de is grandu mèdios de comunicatzione (chi
dd'aiant cantadu unos cantos atitos a pustis de su "super martis").
A
s'àtera ala Trump benit premiadu gràtzias a sa proposta sua, ratzista e
protetzionista. Cumpartzit, cun Sanders, sa voluntade de non bòlere
dinare dae is grandu capitalistas de su "Super Pac", ma petzi ca
finamentas issu est unu milliardàriu. Petzi pro cussu. Ddoe at fintzas
de nàrrere chi is majorales de su Gop ("Grandu partidu betzu", àteru
nùmene impreadu pro inditare is republicanos), movende·ddi gherra, ddi
sunt feti dende alenu. Oramai s'ùnicu chi ddi podet parare su pee est
Ted Cruz, ma cun dificultades semper prus mannas.
