de Maurìtziu Sale
 |
| Deretos i.huffpost URL imàgine |
Nch’at coladu in pessu duas dies dae s’acordu Ue –Turchia. Acordu istòricu in contu de migratzione a corfos de dinare e de cuntzessiones imboligosas, cumplicadas e inìcuas. Patu in ue - a su chi narant unas cantas organizatziones non govenativas - s’Unione europea nch’at barigadu in prus de unu puntu sas làcanas de su deretu internatzionale. Traighende su sentidu, s’impinnu e su traballu dìligu issoro.
Sas chèscias movent dae Amnesty International, dae Mèigos sena làcanas, dae Oxfam, dae Fidh e dae Cir, chi si sunt pesadas paris cumpatas contra a su chi ant definidu «s'acordu de sa birgòngia». In ue paret violada sa cunventzione de Ginevra. Cunventzione chi sa Turchia no at mai sutaiscritu, mai collidu e duncas mai rispetadu. Frocant sas crìticas dae totu su mundu. S’assentu internatzionale est in birbìllios a dae chi sos deretos tziviles primàrios, in Turchia, nche sunt torrados pagu prus chi no a farfarùgia.
Su controllu de su disterru est divènnidu, in finitias, matèria de cuntratu intre Ue e Turchia. E giai dae s'atòngiu coladu. Ma sas cuntzessiones polìticas (esentzione de su vistu pro sos tzitadinos turcos in Europa e apretu pro su protzessu de integratzione a s'Europa chi cumentzeit in su 2005) e econòmicas (3 milliardos de èuros, nessi a su cumintzu, destinados a s'acasàgiu de sos pròfugos) propostas dae Bruxelles pro Ankara, pedende in càmbiu chi si torrarent a collire sos emigrantes irregulares e chi s'impinnarent a arressare sas partèntzias, sunt resurtadas imboligosas e cumplessas.
S'arriscu pro s’Europa fiat chi aprovaret a garbu implìtzitu sas polìticas autoritàrias de Ankara: limitatzione pro sa libertade de imprenta e tzensura pro sa libertade de espressione. In prus de un’istadu de controllu serradu cun politzia e militares semper prus presente e biu. Su prus in sas provìntzias sud-orientales a majoria curda in ue sunt connoschende sa gherra tzivile intre sas fortzas de seguràntzia turcas e su Pkk curdu. E in ue a s’ispissu si denùntziant violatziones graes de s’istadu de deretu.
Dae banda turca, imbetzes, est cosa nòdida chi in su protzessu de adesione a sa Ue, s'abertura de capìtulos negotziàbiles noos non diat àere determinadu un'avantzamentu automàticu conca a s'integratzione. E pro sa chistione vistos, nointames Erdoğan apat giai annuntziadu chi dae su mese de làmpadas sos turcos diant èssere esentes dae su vistu Schengen, sos mègius informados ischint chi no est unu resurtadu achiridu. Ca pro otènnere una cuntzessione che a custa sa Turchia si diat dèvere in antis cunformare a sos recuisitos postos dae s'Unione. E non sunt pagos: 72, a su chi si leghet in su documentu ufitziale.
Custa creze de annùntzios, semper e cando, podent èssere de profetu pro si tirare su cunsensu, cunsiderende chi sa Turchia nch'est ammaniende unu referendum pro aprovare una Costitutzione noa, cun su sistema presidentziale «a sa turca» chertu pròpiu dae Erdoğan. E como - nessi gasi diat pàrrere a su chi leghet in custas dies - fintzas cun s'agiudu de s'Unione europea. E a dannu de sos pròfugos, semper prus afrigidos, disamparados e como fintzas ogetu de cuntratatzione geo-polìtica e econòmica.
