 |
| Larentu Pusceddu. Deretos Luisi Ladu. Url imàgine |
Cando faeddamus de literadura sarda a
s'ispissu nch'essimus in arresonos chi, oe, pertocant sa produtzione
poètica iscrita de sos cuncursos, chi però est dialetale; s'improvisatzione a bolu chi sighit a ammajare sos sardos de cada chirru, chi però est literadura orale; sa prosa de sos
iscritores sardos, chi però est belle semper in limba italiana. Sa morte de Larentu Pusceddu, iscritore de Oroteddi, nos
ammentat chi b'at un'àtera literadura.
Una literadura iscrita natzionale chi, mancari belle totu canta de
fraigare, issu at impuntzadu cun sos traballos suos. In prus de sa
produtzione poètica (finamentas cun tradutziones), de sos contos
collidos in "Pipinidas e iscazas" e de su discu "Dae s'umbra de
s'istòria", Pusceddu at iscritu chimbe romanzos: "S'Arvore de sos
tzinesos", "Mastru Taras", "Su belu de sa bonaura", "Dona Mallena" e
"Sordadu Nangu", s'ùrtima òpera sua. Pusceddu est istadu, in pare cun
àteros iscritores de primore comente a Giuanne Frantziscu Pintore, unu
intre sos prus mannos difensores de s'idea de su sardu unificadu pro
cale si siat impreu, a comintzare dae sa literadura. In bonora, Larentu.
Dae s'umbra de s'istòria a sa lughe de s'ammentu.
