 |
| Deretos Djamila Grossman pro New York Times URL imàgine |
Homo homini lupus. Òmine fera contra a s’òmine. Una veridade manna. Mai ditzu prus intzertadu, a dolu mannu. E si podiat pensare de nch’àere tocadu su fundu de sa barrica. Ma s'òmine a bias impreat totu s'abbistesa sua pro nche barigare sas làcanas de su connotu e oe, si diferèntzia b'at, su ditzu tenet una balia prus iscurigosa. Semper che pare in su sentidu, ma prus ofensiva, dannàrgia e sena impudu: Homo mulieri lupus. Òmine fera contra a sa fèmina.
E, istende a sos datos publicados dae Katrin Bennhold, giornalista de su New York Times, sa pràtica est prus chi non difùndida. Est una realidade cunclamada. Est su ladus iscurigosu de sa migratzione. S'àtera fatzada de sa medàllia. Episòdios de violèntzia contra a sas fèminas. Màrtires seguras. Pro manu de sos traficantes de pessones. A bias fintzas pro manu de sos maridos matessi o de òmines istrintos. Frades, fradiles, a bias babbos, chi las isfrutant - in una giostra malàida - pro pagare a sos contrabbanderis su trànsitu de totu sa famìlia. Sas testimònias sunt medas.
A 35 annos s'emigrante siriana Samar, paranùmene pro chistiones de seguràntzia, in pare cun sos fìgios de 2, 8, e 13 annos, in su mese de santandria, at agatadu amparu in Berlinu.«Totus ischint chi b'at duas maneras pro pagare sos contrabbanderis de pessones», at atrogadu. «Cun su dinari o cun sa carena». Ma Samar si lis fiat refudada, non si fiat cuntzèdida mancu suta sos corfos a su praghere malàidu de sos traficantes turcos, fuende·si, cun sos pipios in fatu, sa minore a pala.
Iscurtzos, istratzulados, cranculados, surchende sa iddighia in mesu a sa turmenta. Finas a nche cròmpere a cudda ala de làcana. In ue b'aiat unu càmiu isetende·los. Àteru non podende, sos malaitos, l'aiant minetzada tochende·li sos afetos prus istrintos: sos fìgios.«Cando t'amus a agatare, ca tantu t'agatamus, as a pagare bìculu cun bìculu s'afrontu chi nos ses faghende oe!» nât chi sunt istadas sas ùrtimas paràulas chi at intesu dae sas feras, in antis de nche brincare sa làcana subra de su càmiu, conca a Germània.
Un'àtera giòvana siriana nch'at barigadu su liminàrgiu europeu, bestida comente a un'òmine e chidas intreas sena si sabunare. Pro nch'istesiare sos òmines de su matessi grupu suo. E pro non lis dare ocasione. Pro chi no la benderent a sos contrabbanderis. Como sunt duos meses chi nch'est cròmpida a logu seguru semper in Berlinu. Ma est galu times times, galu cun sas matessi bestimentas e, comente a fèminas meda, costumat galu a nch'imbèrghere un'armàriu contra a sa ghenna, in intro de note.
«Inoghe non b'at peruna tancadura, peruna crae, nudda chi nos potzat dare seguràntzia», at naradu al-Horani Esraa, semper siriana, 28 annos, una intre sas fèminas chi no ant tìmidu a dare su nùmene giustu issoro. «E deo apo tentu bona sorte in mesu a sa disaura. Ca m'ant petzi corfadu e isrobbadu, sena mi violare in àtera manera. Ma inoghe in intro est rara sa fèmina chi no apat connotu su ladus animale de sos peus òmines. Fintzas istrintos issoro. A bias fintzas familiares, apretados dae su bisòngiu de si nche fuire dae logu peus e oferende·las a su mègius pagadore».
Fèminas a ghisa de iscraas o a ghisa de passaportu, ma cun ànima e coro. Fèminas bèndidas dae sos òmines prus a probe, issos matessi fuende, a su chi los podiat agiudare a nche brincare sa làcana. Siat craru, peruna giustificatzione in sos faeddos de sas testimòngias afrigidas. Petzi cunstatatziones. Fatos iscumproados. Terrore ferale. Sàmbene. Fertas e morte. Homo mulieri lupus.
