 |
| Deretos, Ansa/Epa. URL imàgine |
Oe, in sa corte de Les Invalides, sos invàlidos, corfados a su coro e a s'ànima, fiant in medas, a dolu mannu. E medas sas làgrimas, a las contare. Sa Marsilliesa, pro nche mòvere sos istintos cugugiados o caratzados finas a tando, pro torrare in assentu dèghidu e patriòticu sos presentes. E posca su silèntziu, acumpangiadu dae su sonu surdu de su mudìmene generale, de sa suferèntzia, de s'impotèntzia. Una cantas famìlias, a vèsperu bassu comente a bias si costumat in crèsia, ant cuntestadu s'ausèntzia de disinnos fortes contra a su terrorismu, dae banda de s'Istadu. Àteros, cun grandu dignidade, ant seberadu de iscurtare ebbia, a sa ritza, immòbiles, sas paràulas de su presidente. E Hollande non los at delùdidos. Cun sa retòrica de semper, sa matessi retòrica de màdrighe bèllica chi at impreadu fintzas eris, chirchende·si sos alleados pro sa gherra contra a Daesh, los at istentados pro una bona iscuta.
Retòrica non suportada dae un'ateretantu sòlida balia polìtica, comente imbetzes unos cantos sèberos, antepostos a sos assàchios de su 13 de santandria, diant àere rechestu. Cun assentu afrigidu e cun faeddos a bias graes e a bias dèbiles - a su chi si bidiat e intendiat in sas imàgines televisivas - at naradu cun boghe lada: «Sa Frantza at a fàghere totu su possìbile contra a su terrorismu, sena làstima peruna pro sos mortores e sena nch'istransire perunu mèdiu, pro amparare a fìgios suos». Una pàusa longa, comente a chie isetat cunsensu e «A pustis de s'interru de sos mortos, amus a acontzare sos tortos de sos chi sunt subrabìvidos», at agiuntu retzende unu grandu tzoca-manu dae sos rapresentantes de su guvernu, dae sas càrrigas màssimas de s'Istadu chi si sunt pesadas totus a sa ritza. E retzidu at finas su de s'opositzione chi, in pare cun s'ex presidente Nicolas Sarkozy, fiat in palas issoro. Momentu particulare e dìligu est istadu su chi at bidu a Yaël Naïm, a Nolwenn Leroy e a Camélia Jordana cantende Quand on n'a que l'amour (Cando tenimus s'amore ebbia) sa cantzone famada de Jacques Brel. In cuntemporànea - in un'ischermu mannu - fiant currende tristas sas imàgines de sas 130 vìtimas.
Addoliados, nos aunimus a su corrutu de sas famìlias.
