 |
| Deretos Ansa.it. Url imàgine |
Sas urnas las ant serradas a sas chimbe de borta de die (sas tres in
Sardigna). Non fiat unu disafiu eletorale cale si siat, ma antitzipadu e
apretadu. A pustis de in pessu 5 meses dae sas ùrtimas, in su mese de
làmpadas. Sa cajone: mancàntzia de acordu pro formare una coalitzione de
guvernu. Su clima: nèrvios, turbamentos, amargura a dae chi - dae su
mese de trìulas - est mòvidu torra su cunflitu cun su Pkk cun chentinas
de mortos. In sas antepostas, su Akp de Recep Tayyip Erdoğan nche
perdeit sa majoria assoluta. Fiat sa prima borta dae su 2002. Finas a
cajone de s'intrada in parlamentu - intrada istòrica - de su partidu
filo-curdu Hdp.
Oe - cun su 99% de sas setziones iscrutinadas - Erdoğan e su Akp sunt torrados a su 49,3% de sas preferèntzias. Est a nàrrere 315 sègios subra de 550. Majoria assoluta. Su Hdp torrat e intrat etotu in parlamentu, ma cun in pessu su 10,4%. Cun 59 sègios ebbia, duncas. E in pessu barighende·nche unu lìmite de isbarramentu antidemocràticu: postu a su 10%. Datos isparghinados dae sa televisione privada Ntv. Grandu satisfatzione, duncas, intre sos sustenidores de Erdoğan e grandu amargura intre sos curdos.
Dispraghere chi at leadu
s'àndala de sa reatzione, cun manifestatziones de rebellia pagu prus o
mancu in totue e - in unos cantos casos - finas de violèntzia intre
eletores e politzia. Singiale malu. Singiale chi su resurtadu de sas
eletziones no at satisfatu su pòpulu, comente imbetzes Erdoğan e su
partidu suo ant dadu a intèndere dae sa televisione. B'at àpidu
un'esplosione manna in Nusaybin, bidda manna in s'oru a sa làcana
siriana. Una càrriga de Tnt posta in intro de una màchina at cajonadu
fertos meda. Paret però chi mortos non bi nd'apat, istende a su chi
narat s'imprenta turca.
Ma su trùbulu no atzinnat a minimare e sos iscontros cun sa politzia oramai sunt sa norma finas in Diyarbakir, tzitade curda in su sud-est de sa Turchia. Sos mèdios locales allegant de rebellia, de fogu tentu e de cresuras peri sos caminos. Caminos in ue sa politzia at impreadu gas lagrimògenos pro nch'istrajare sos manifestantes.
A pustis de sa noa chi Erdoğan fiat a dae in antis in
sa conta de sas ischedas - e intendende sas chèscias de sos curdos -
sa democratzia, in Turchia non si bi reventit ne a l’otènnere, ne a la
maniestare. Singiale chi custu disafiu eletorale non fiat gasi
echilibradu e chi - sa chi Erdoğan nche faghet colare comente
democratzia - siat petzi un'umbra. E - pro su pòpulu curdu - paret chi
abarret unu bisu sena ispera. O - peus - sa democratzia de un’òmine
ebbia.Ma su trùbulu no atzinnat a minimare e sos iscontros cun sa politzia oramai sunt sa norma finas in Diyarbakir, tzitade curda in su sud-est de sa Turchia. Sos mèdios locales allegant de rebellia, de fogu tentu e de cresuras peri sos caminos. Caminos in ue sa politzia at impreadu gas lagrimògenos pro nch'istrajare sos manifestantes.
