de Màuru Piredda
Deretos Philippe Wojazer / Reuters. Url imàgine |
Su segundu Imperu frantzesu
teniat un'innu natzionale chi sia diat pòdere cantare finamentas oe.
"Partant pour la Syrie" (movende conca a sa Sìria) pargeit prus dèghida
de sa Marsilliesa. Sa grandu rivolutzione anti-assolutista fiat, pro
Napoleone su de tres, un'acadessimentu de si nch'ismentigare.
Oe
nemos renùntziat a su chi fiat un'innu rivolutzionàriu contra a sa
tirannia. E oe, in Versailles, dd'ant cantadu deputados e senadores
frantzesos cunvocados in setziada comuna dae su presidente François
Hollande. Ma paret chi de cussos versos abarret petzi sa cramada a is
armas pro fàghere cùrrere agigu de sàmbene (impuru?).
Ite at naradu su cabu sotzialista de s'Eliseu? Chi «semus in gherra». E chi custa gherra meresset «unu regime costitutzionale chi permitat de gestire s'istadu de crisi».
In pagos faeddos Hollande proponet de mudare duos artìculos de sa
Carta. Mancari chi no apat pretzisadu comente diat dèpere èssere annoadu
s'artìculu 16, Hollande diat bòlere mudare su de 36 movende dae is
propostas de sa commissione Balladur chi, in su 2007 (cando bi fiat
Sarkozy), cheriat a nche pònnere s'istadu de urgèntzia in sa
Costitutzione a costàgiu de s'istadu de assìtiu.
Ma totu custu, a Hollande, non ddi bastat. S'istadu de urgèntzia, istituidu in su 1955, «podet èssere chi non siat bastante cunforma a s'isvilupu de is tecnologias e a sa calidade de is minetzas». Su màssimu de 12 dies, duncas, est pagu cosa. Su presidente sotzialista ddu diat bòlere perlongare finas a tres meses.
Poderios mannos a is prefetos, duncas, chi podent decrarare de «proibire sa tzirculatzione de is pessones e de is veìculos in is logos e in is oras apostivigadas»; chi podent impedire s'abitòriu o sa residèntzia de «chie si siat chirchet de impeigare, cun cale si siat manera, s'atzione de is poderios pùblicos»; chi podent «ordinare cumpidos domitziliares a de die e a de note»; chi podent «ordinare sa serrada provisòria de is logos de addòviu de cale si siat natura». Tempos feos finamentas pro s'imprenta.
Su
presidente sotzialista, chi in antis de conchistare sa ghia de sa
natzione sua aiat promìtidu traballu, no at a renuntziare a su
keynesismu de su programa suo. Ma at a èssere unu keynesismu de gherra. «Est pretzisu chi - at naradu - su patu de seguresa nche bàrighet su patu de istabilidade».
Si faeddat de mìgias de postos de traballu (baddu si b'at a renèssere)
in sa politzia, in sa dogana, in s'amministratzione penitentziària.
E a dae chi si faeddat de «unidade natzionale»
non podiant mancare is paràulas capatzes de carignare su coro nieddu de
sa dereta transalpina in contu de fronteras e de decadèntzia de sa
natzionalidade frantzesa.
Allons enfants, conca a sa Sìria e chi nemos peset abolotu in intro de sa natzione!