 |
| Wikimedia |
A s'arbèschida, sa lughe cumintzat a definire sas figuras, parent
pantasmas cun pitzinnos a coddu e cun sacos de màndigu e bestires. Si
nche bident caminende acanta a s'autostrada A3, a curtzu a sa làcana
intre Àustria e Germània, a pagu tretu dae sa tzitade de Passau. Sos
abitantes de sa tzitade tedesca oramai si nche sunt avesados a cussu
tràficu de emigrantes. In mèdia bi nd'arribat unos 700 cada die, prus
chi no àteru sirianos, afganos e irachenos.
Sos traficantes de òmines,
posca chi nche bàrigant sa làcana, lassant custa pòbera gente in sos
buscos, in sos campos, a curtzu a sas fatorias. Paritzas bortas nche los
faghent calare in sa corsia de s'autostrada, cun totu sos arriscos chi
bi diant pòdere èssere, difatis sunt intervènnidas fintzas sas
autoridades, ponende·nche sos sinnales de perìgulu pro prevènnere sos
intzidentes.
Custos “carra-gente” sunt mescamente rumenos e
bùlgaros, òperant in intro de note e, in antis de arbèschere,
nch'iscàrrigant sos emigrantes e torrant a furriare conca a domo issoro,
lassende chi sa lughe de su mangianu bardet a sos poberitos. Sa boghe
regionale de sa politzia federale nât chi - “càpitat chi
calicunu, cando su mangianu si nche pesat, alluat sa machinedda de su
cafè, nche frangat sa tenda pro bìdere ite die est e agatet una bintina
de pessones in su giardinu chirchende abba”.
Passau
est una tzitade pàsida, li narant “sa tzitade de sos tres rios”, ca bi
lompent paris su Danùbiu, s'Inn e s'Ilz. Est unu logu famadu, ca est su
giassu preferidu dae sas naes de crotziera in Baviera, ma como, sos
mentovos la ferint fintzas cando faeddant de emigratzione. Est s'ala
prus a curtzu a s'Europa orientale e est divènnidu s'àidu printzipale
pro sos chi traessant sos Balcanos e chircant fortunas in su nord.
S'istrada
de sos Balcanos otzidentales est su matessi percursu chi at fatu su
càmiu in ue sunt mortas afogadas 71 pessones. Fintzas issos forsis fiant
diretos a Passau.
In su mentres sos
abitantes si sunt mòvidos cun solidariedade manna e a sos pròfugos lis
ant donadu gioghitos, pannos e alimentos. Unu supermercadu at isboidadu
sas iscatulas de tzingommas e caramellas donende·las a sos pitzinnos,
chi, petzi pro las aerent bidas, fiant cuntentos che pasca. Fintzas sas
birrerias e sos ristorantes ant fatu sa parte issoro, ponende a
disponimentu sos paracos de mare, pro amparare sos emigrados dae su
caentu de su sole.
“Chèrgio bìdere a babbu” - nât Hanan - “Est in Baden-Württemberg, a tesu dae inoghe est?”
- calicunu l'at rispostu chi est sa regione acanta. In presse si faghet
prestare unu telefoneddu, lu mutit pro li nàrrere, chi como, issa puru
fiat in logu seguru.
Jad, imbetzes, nch'est cròmpidu a Germània cun bintighimbe èuros in butzaca, - “mi nche so fuidu ca bi fiat sa gherra, apo dèvidu sessare s'universidade” - e at giai intentziones bonas pro su benidore - “m'ant a bisongiare 18 meses pro nch'imparare su tedescu e a pustis mi diat agradare a nch'acabbare sos istùdios de economia” -. Si l'est abertu su coro cando at intesu sas paràulas de sa cantzelliera Ànghela Merkel, chi naraiat chi sos pròfugos sirianos ant a retzire deretu asilu polìticu una borta cròmpidos a Germània.
Letziones de solidariedade a s'Europa intrea.
