29/07/15

Ortu Sinèrgicu, sa fòrmula pro sa salude

de Maurìtziu Sale 

S’ortu sinèrgicu (dae su gregu synérghein, traballare paris, collaborare) est un'ortu che a totu sos àteros in ue podimus coltivare cale si siat cosa, ma in ue non si marrat e non si arat su terrinu, in ue non s'impreat ledàmene e galu prus pagu contzime chìmicu. E su resurtadu est che pare a cale si siat ortu naturale. S'idea primàrgia l'at àpida Masanobu Fukuoka, unu microbiòlogu giaponesu, chi in sos annos '30 aiat intuidu chi su dannu prus mannu chi li podimus infèrrere a su terrinu nch'est totu pròpiu in sa tècnica de s'aradura, mescamente cussa moderna fata cun mezos mecànicos potentes sena mesura.

Arende su terrinu non trubulamus petzi sa terra in sesi, ma fintzas e mesches s'echilìbriu biològicu chi s'ingendrat, cun su tempus, intre sos fundos e su terrinu matessi. Echilìbriu chi est responsàbile de sa fertilidade e duncas de su rendimentu. S'intuitzione de Fukuoka est mòvida pròpiu abbaidende su fatu chi sa natura est a tretu, si est lassada a sa sola, de produire bundàntzia e variedade manna de frùtora sena menguare sa fertilidade de su terrinu.

Petzi cando s'òmine si ponet a la coltivare, si creat sa mèngua progressiva de sas sustàntzias indispensàbiles e custu rendet obligatòria sa contzimadura o "fertilidade esterna". L'ischimus totus chi sa terra est fèrtile, rica de "humus", sa mestura de terra e matèria orgànica chi est de-cumponende·si, fata dae batèrios a milliones e dae bobborrotis, mermeddos o mitzetos (dae su gregu mýkēs-ētos, antunna/tuntunnu) de cada genia. 

Cando sa terra l'aramus, imbetzes si nche l'intrat a intro una cantidade ispropositada de ossìgenu chi ochiet totu sos organismos chi bi sunt pitzu pitzu, gasi cumpromitende sa fertilidade naturale. Est su binòmiu fundu-terrinu chi ingendrat sa fertilidade, sena bisòngiu de àteros interventos. In pagos faeddos si tratat de bi revèntere a coltivare sena istorbare s'atzione de sa natura. 

Como sa tècnica pro ammaniare un'ortu sinèrgicu est cumplessa meda, bi diat chèrrere una monografia pro l'acrarire, ma movende dae sos printzìpios elencados inoghe in subra si diat pòdere cumintzare fintzas petzi a mudare idea in contu de coltivatziones, impuntzende fintzas s'Unione Europea chi , a dolu mannu, in contu de agricultura e de allevamentos est sighende sa trata capitalista de sa "cosa meda" e "bella meda" a discàpitu de sa calidade nutritiva e de sa salude umana chi imbetzes sunt semper prus trascuradas.