 |
| Deretos lìberos. Url imàgine |
34mìgia persones, peri su mundu, si nche
sunt fuidas dae domo issoro cada die in su 2015. 24 cada minutu. Unu
drama registradu in su de tres raportos “Protezione internazionale in
Italia”. Ma, a banda de palas de sos nùmeros, ite b'at?
Persones, pro
prima cosa, de cale si siat edade, mancari b'apat pitzinnia
meda. Istòrias de sacrifìtzios e de suferèntzias, fintzas si b'at galu
gente meda chi, a ghisa de giùighes, bidat petzi su telefoneddu (e
duncas?) chi si nche giughent in fatu. E galu: isperas de nche cròmpere a
destinatzione (5mìgia si sunt rèndidos benende a Europa); timòrias de
si cunfrontare cun gente chi, italòfona o sardòfona, petzi una limba
connoschet: sa de s'òdiu ètnicu, in donu, cun òbligu de frecuèntzia a
sos cursos fitianos; palas largas pro chi cada male de custa sotziedade
nche ruat in sas issoro.
Unu drama psicològicu in antis de èssere fìsicu
e mediàticu, contadu·nos a s'ispissu dae sos micròfonos de
s'intolleràntzia chi dant sa boghe a invasados cun su vocabulàriu
limitadu (“buonistas”, “invasione”, “Boldrini”, “Kyenge” e gasi
sighende). Como cunformemus custa tzifra a sos datos de inoghe: sa
Sardigna si nche diat isboidare in pagu prus de 45 dies.
A cussos
livellos non bi semus ca sa fua massissa est sa de sa resone. De sa
resone chi si nch'istèsiat dae sa realidade cada bia chi movet sa gherra
contra a sos istràngios, cada bia chi naramus chi non b'at logu (tando
nemmancu si dian dèvere torrare sos sardos disterrados?), cada bia chi
faeddamus de invasione, cada bia chi ordimus assàchios che a sos de
Brucei e Buddusò.
Si si nche diat dèpere mòvere custa, de gente, a ritmu
de 24 persones cada minutu, cantu tempus bi diat chèrrere?
