Sa castàngia est unu de sos fundos a fògia caduca chi faghent parte de sa flora sarda. In s'ìsula, a como, nch'at pagu prus o mancu duamìgia ètaros de territòriu prantados a castàngia, in ue milli sunt destinados a sa produtzione frutìcula.
Sos padentes de Mandrolisai, de Barbàgia, de Gotzèanu e de Monteferru resurtant a acuntentare petzi su 2% de su mercadu internu, su restu chi consumamus est totu de importatzione. Nùmeros chi nos faghent cumprèndere chi s'investimentu in su setore diat èssere una mossa de importu pro su chi pertocat s'economia agrìcula de sa Sardigna.
Sa pranta nche podet cròmpere a 25-30 metros de artària e sos esemplares sanos podent durare fintzas 500 annos. Su frutu est su prus de duas genias: sa castàngia (prus minore e prus matanosa a ispuligare) e su marrone (prus mannitu e chi ispùligat deretu). Est custa sa muta chi issa crompet e est su perìodu giustu pro tzucare a nde collire: tocat de si armare de sacu, de fustigu e de gana de caminare.
Sa castàngia, imboligada in su eritzu suo, a su sòlitu, giai ruta, si nche regollet dae terra o si nch'iscùtinat dae s'àrbore. In su sèculu coladu fiat alimentu chi si papaiat meda e in milli maneras: cruu, sicu, arrustidu, buddidu. Sas massajas faghiant durches e màndigos saboridos e fiat cunsideradu unu produtu de sa traditzione pòvera mancari esseret ricu de vitaminas, sales minerales e glutzides.
Como, imbetzes, pro fàghere un'esempru, unu chilu de farina de castàngia nche podet barigare sos 15 èuros.
