Si sunt addoviados sàbadu in Santa Cristina de Paulle sos assòtzios e sos entes primàrgios chi si òcupant de limba sarda. S'assemblea, chi at tzelebradu sas duas dècadas dae sa nàschida de sa lege 26, at riunidu totu sos rapresentantes de su sardu e de sas àteras limbas de Sardigna a si espressare pro su chi pertocat su bilantzu de sa lege regionale de su 1997.
Sa punna fiat sa de nche cròmpere a un'acordu subra de sos puntos printzipales cun s'augùriu chi s'assemblea devèngiat permanente. Dae sas bator e mesa de sero, pro tres oras, cada reladore at espressadu problemas e crititzidades, proponende progetos e solutziones chi potzant furriare sa tendèntzia negativa de s'abbandonu de sa limba sarda. A ùrtimu, s'assemblea at fintzas votadu a s'unanimidade unu documentu cumpartzidu dae totus.
Moderados dae s'etnomusicòlogu Bustianu Pilosu, sos reladores, in pagu prus o mancu binti minutos cadaunu, ant aprontadu relatas de livellu artu e ant analizadu profetos e difetos de sa polìtica linguìstica giuta a in antis finas a oe dae sa Regione.
Carla Valentino, vitze presidente de s'Omnium cultural de s'Alighera, at ammìtidu chi sa lege 26 at permìtidu s'ammàniu de paritzas initziativas, ma una revisione est netzessària. De su matessi pàrrere fintzas Antoni Nàtziu Garau: «Sa 482, pro su sardu in iscola, est meda prus a dae in antis de sa lege regionale – agiunghende chi – est fintzas beru chi, però, su mundu de s'iscola no est prontu». Sa solutzione a custu puntu l'at proposta Oreste Pili. Su rapresentante de s'Acadèmia de su sardu, chi teniat un'àteru impinnu, tràmite una lìtera at propostu sa formatzione de sos maistros de iscola e de sos professores. Sa majoria de sos partetzipantes s'est espressada mescamente subra de s'iscola, Isabella Tore at faeddadu fintzas de programas ministeriales. Est istadu diferente, imbetzes, s'arresonu de Antoni Canalis, de su Prèmiu Otieri, chi at faeddadu de tempos malos pro sa limba sarda. Micheli Pinna at chircadu de dare unu singiale de abertura fintzas a livellu polìticu: «Bi cheret unu mètodu chi nos potzat ghiare, ca devimus atuare una polìtica de cunsensu e de cumpartzidura». Est essidu a pìgiu finas su problema de s'editoria, bogadu a campu dae Frantziscu Cheratzu. Sa lege 26 non previdet sustegnu a sos editores: «comente amus bisòngiu de maistros, amus bisòngiu finamentas de materiale didàticu» at naradu s'editore Bilartzesu. Su consigieri regionale Pàulu Zedda at cunfirmadu totu sas problemàticas e at naradu chi diat tocare de abbaidare conca a su chi ant fatu in su Friuli e in su Tirolu de giosso cun ràdios, televisiones e giornales. Sos traballos los at tancados Diegu Corràine cun sos cunsideros chi bi diat chèrrere una sìntesi intre sa lege 482 e de sa lege 26, est a nàrrere una lege noa.
