03/08/16

Uràniu impoveridu, oe sas auditziones in Commissione. Teulada, polìgonu prenu de sustàntzias tòssicas

de Màuru Piredda



Die de auditziones, sa de oe, in contu de uràniu impoveridu. A mangianu sos membros de sa Commissione de inchesta ant iscurtadu a su presidente de sa Giunta regionale Frantziscu Pìgliaru; a merie a Annibale Biggeri, dotzente de Istatìstica mèiga in s'Universidade de Frorèntzia e a su dirigente de s'Arpas Massimo Cappai.

Pro Pìgliaru, in contu de indennizos, «a Sardigna nche deviant cròmpere 15 milliones, ma no amus retzidu nudda». Pro su chi pertocat sas esertzitatziones, su “guvernadore” sardu, at naradu imbetzes chi «si podent fàghere atividades simuladas» ca «b'est sa tecnologia»: «tocat a pedire a boghes – at annantu – de investire in sa chirca». Pedidos finamentas «osservatòrios ambientales indipendentes» pro iscumproare sas cunsighèntzias de sas atividades in s'ambiente («s'Arpas podet àere unu ruolo de importu») e una «valutatzione de intzidèntzia in sos sitos de interessu comunitàriu».

Biggeri, in sas dies coladas, at presentadu sos resurtos de un'indàgine epidemiològica conduida intre su 2000 e su 2013 in tretos de Teulada e de Arresi. «Sos tumores malignos - at naradu su professore - sunt prus chi non bundantes e, pro su chi pertocat sos òmines, sunt ligados a su colon retu (18 mortos), laringe (10), purmone (35) e pròstata. In prus, amus agatadu 128 casos de patologias respiratòrias infantiles (0-14 annos). Si est curada bene, s'asma infantile non cajonat su ricòveru, ma inoghe b'at unu 13% in prus cunforma a sa mèdia regionale. Galu, sunt 14 sos casos de tumore a sa bussica in sas fèminas, cosa prus chi non rara».

Àteros datos essidos a campu pertocant sas àreas sub comunales. In Foxi, a pagu tretu dae sas esertzitatziones Alfa, su livellu de mortalidade nch'est a su dòpiu de sa mèdia. Pro Biggeri «su polìgonu est prenu de sustàntzias tòssicas».

Abarrat su problema de sas bonìficas. Cappai nd'aiat giai chistionadu in s'auditzione de su 20 de triulas mentovende materiale inesplosu, mortaios, coetes Tow e coetes Milan cuntenentes tòriu 232, bombas de aeroplanos longas belle 2 metros, crateres e resùgios radioativos. E abarrat su problema de sos livellos de incuinamentu a dae chi, pro more de una lege, su parlamentu italianu aiat ecuiparadu sos polìgonos a sas àreas industriales.