Die
de auditziones, sa de oe, in contu de uràniu impoveridu. A mangianu sos
membros de sa Commissione de inchesta ant iscurtadu a su presidente de
sa Giunta regionale Frantziscu Pìgliaru; a merie a Annibale Biggeri,
dotzente de Istatìstica mèiga in s'Universidade de Frorèntzia e a su
dirigente de s'Arpas Massimo Cappai.
Pro Pìgliaru,
in contu de indennizos, «a Sardigna nche deviant cròmpere 15 milliones,
ma no amus retzidu nudda». Pro su chi pertocat sas esertzitatziones, su
“guvernadore” sardu, at naradu imbetzes chi «si podent fàghere
atividades simuladas» ca «b'est sa tecnologia»: «tocat a pedire a boghes
– at annantu – de investire in sa chirca». Pedidos finamentas
«osservatòrios ambientales indipendentes» pro iscumproare sas
cunsighèntzias de sas atividades in s'ambiente («s'Arpas podet àere unu
ruolo de importu») e una «valutatzione de intzidèntzia in sos sitos de
interessu comunitàriu».
Biggeri, in sas dies
coladas, at presentadu sos resurtos de un'indàgine epidemiològica
conduida intre su 2000 e su 2013 in tretos de Teulada e de Arresi. «Sos
tumores malignos - at naradu su professore - sunt prus chi non bundantes
e, pro su chi pertocat sos òmines, sunt ligados a su colon retu (18
mortos), laringe (10), purmone (35) e pròstata. In prus, amus agatadu
128 casos de patologias respiratòrias infantiles (0-14 annos). Si est
curada bene, s'asma infantile non cajonat su ricòveru, ma inoghe b'at
unu 13% in prus cunforma a sa mèdia regionale. Galu, sunt 14 sos casos
de tumore a sa bussica in sas fèminas, cosa prus chi non rara».
Àteros
datos essidos a campu pertocant sas àreas sub comunales. In Foxi, a
pagu tretu dae sas esertzitatziones Alfa, su livellu de mortalidade
nch'est a su dòpiu de sa mèdia. Pro Biggeri «su polìgonu est prenu de
sustàntzias tòssicas».
Abarrat su problema de sas
bonìficas. Cappai nd'aiat giai chistionadu in s'auditzione de su 20 de
triulas mentovende materiale inesplosu, mortaios, coetes Tow e coetes
Milan cuntenentes tòriu 232, bombas de aeroplanos longas belle 2 metros,
crateres e resùgios radioativos. E abarrat su problema de sos livellos
de incuinamentu a dae chi, pro more de una lege, su parlamentu italianu
aiat ecuiparadu sos polìgonos a sas àreas industriales.