 |
| Deretos U. Verdirosi, artista. URL imàgine |
Proemus a bìdere, si costumat a nàrrere. Ma si unu aberit ogru bidet a mala bògia, semper chi non bògiat castiare, ma custu est àteru contu. Duncas in ue est sa proa? A proare si proat sa sìndria, nât su ditzu. E si unu nât foràstigu? Salàstigu est o chistionende a ispàstigu? O trassas de castigu tenet, de òmine antigu meriende suta sa figu a imbìligu in foras? Bae e chirca! Si nemos chistionat, nemos l’ascurtat. Si sa gente non còmporat, b’at gente chi non bendet. Si lu dat su sese. B’at economistas, in Bruxelles, galu cannende·si sa conca si est issa sa tzitade fraigada subra sos sete montigros o Roma. Ma intre caput mundi e cunnu de aundi pagu est sa diferèntzia. Nessi in su sonu.
Tando pro nos dare un’esempru tostu e firmu ant proadu a nch’iscagiare sos paisos in s’èuro – una creze de àtzidu malaitu - e bi sunt belle reventidos lassende·los isfigurados pro chi non morrerent deretu, ma a lenu a lenu, cun pasu e cun cassàssia. E sos àteros paisos si sunt assustados, in finitias timende peus sorte pro sese e aproendende duncas sa filosofia de su suspetu, sa matemàtica de su terrore suta su matessi tenore, ma sena contra. Una cosa de custa genia fiat giai capitada, in su tempus coladu, in su tempus de sas Grandu Tzilighertas, ma b’at de nàrrere chi tando però, b’aiat agigu prus de licuididade. Mare magnum, l’aiant postu a gistru. E tando o como – baddu comente, baddu cantu, baddu si – sos tzinesos de sa Grandu Muridina a las ant a serrare sas prateras galu abertas (o paradas chi siant) o si nos ant a pàschere a ghisa de sòrighes?
Tocat a disinnare si mòvere e a cale banda. Si marcare su passu in logu o cumintzare sa martza. E tocat a la mudare, sa martza: dae prima a segunda e gasi sighende. Est chi cando intendimus custu faeddu, nos benit a conca sa pudrigadura, su pudidùmene, sa morte fintzas. O cosas istòricu-metzanas, che a sa martza contra a Roma o subra fiat? Semper e cando no est cosa chi nos pertocat, non comente sardos o surdos o burdos. E pustis a mudare martza podet èssere tramperi si pensamus a Radetzky o mescamente a Schwazer chi si nch’est tra-mudadu a Brasile pro defensare sa dinnidade sua de òmine intreu, ma istitadu e pesadu a pùrvura crochiana. E a pagu nos servint finas sas martzas de sa màchina. Ca - a bi pensare bene – mancu cussas sunt progressu sende chi sas veturas sunt galu biagende a petròliu, cando chi, pro nàrrere, sas làmpadas a petròliu – istende a su chi nos contat Faraday - nche las amus barigadas dae duos sèculos a como.
A bìdere istemus e istemus parados, ca in contu de apocalisse non nos càddigat nemos.
