In s'agenda polìtica italiana, non ddoe at àpidu mai logu meda pro su Ttip, su tratadu transatlànticu in contu de cummèrtziu e investimentos intre Unione europea e Istados unidos de Amèrica. In pagos nd'ant chistionadu. Contra, a s'ispissu, ma cun una projetzione mediàtica prus chi non mìnima. Ma fintzas si in àteros logos, forsis gràtzias a opositziones guvernativas prus mannas e organizadas de is chi ddoe amus in s'istadu italianu, si nd'at chistionadu de prus, su bonu de is chistiones fiat semper cuadu. Ddoe at chertu un'atzione de trasparèntzia conduida dae sa setzione olandesa de Greenpeace: bogadas a campu 248 pàginas. «Custos documentos - leghimus in su situ de s'organizatzione italiana - nos ammustrant chi tenìamus resone a èssere oriolados. Cun custos negotziados segretos arriscamus de pèrdere is progressos achiridos cun grandu sacrifìtzios in contu de amparu ambientale e de salude pùblica».
Ite narat s'assòtziu ambientalista? «In perunu capìtulu ddoe at unu riferimentu a sa règula de is etzetziones generales». Betza de belle 70 annos (dd'agatamus in is acordos Gatt de s'Organizatzione mundiale de su cummèrtziu) custa norma permitit a is istados de regulare is iscàmbios «pro amparare sa vida o sa salude umana, animale o de is prantas», ma finamentas de is «resursas naturales esaurìbiles». Chi s'ambiente bèngiat postu in segundu pranu cunforma a su profetu econòmicu paret cunfirmadu finamentas dae s'ausèntzia de cale si siat riferimentu a is acordos de Parigi. Mudìmene pro su chi pertocat su printzìpiu de precautzione cunforma a is perìgulos potentziales. In fines paret chi ddoe diat àere garantzias mannas pro is multinatzionales cunforma a sa «possibilidade de pigare parte a is protzessos detzisionales».
Sàbadu su 7 ddoe dêt àere una manifestatzione in Roma promòvida dae assòtzios, comitados, sindacados e sustènnida dae movimentos e partidos polìticos ecologistas, de manca e carchi parlamentare a chimbe isteddos.
