de Màuru Piredda
 |
| Deretos Wikimedia. Url imàgine |
Si nch'est mortu oe, a s'edade de 68
annos, Hendrik Johannes Cruijff, est a nàrrere su "profeta de su gol",
su "Pelè arvu". Giogadore e allenadore de s'Ajax, de su Bartzellona, de
sa natzionale olandesa, Johan Cruyff (gasi dd'iscriiant su nùmene suo su
bonu de is bortas) fiat s'intèrprete prus rapresentativu de su "fùbalu
totale". Cruyff at conchistadu tres botzas de oro (1971, 1973, 1974) e,
pro pagu, non bincheit su mundiale de su '74 in Germània. In su tacuinu
suo ddoe at finamentas 3 Copas de is campiones gioghende cun is
lantzeris biancu-rujos de Amsterdam (1970/71, 1971/72, 1972/73) e una
allenende su Barça (1991/1992). Petzi àteros chimbe isteddos de su
fùbalu sunt renèssidos a dda bìnchere in campu e in panchina (Miguel
Muñoz, Giovanni Trapattoni, Josep Guardiola, Frank Rijkaard e Carlo
Ancelotti). Cun is blaugrana, a su chi aiat naradu sa vigilia de
sa finale contra a su Milan (faghende·si fotografare cun su trofeu), nde
deviat bìnchere un'àtera in su '94, ma is ruju-nieddos (duas retes
Massaro, una peròmine Savicevic e Desailly) ddu lasseint a manos
iscutas. S'eredade sua dda regolleit Marco Van Basten: intradu in campu
in càmbiu de "su profeta", su 3 de abrile de s'82 cun sa màllia de
s'Ajax, marcheit sa prima rete sua. Finas a como, in fatu a Pelè,
abarrat su segundu mègius giogadore de su de XX sèculos.
