 |
| James Connolly. Url Imàgine |
100 annos a como sa Pasca manna de
sos cristianos fiat su 23 de abrile. 100 annos a como, in Dublinu, sa
die de sa Resurretzione devenneit sa die de s'Insurretzione contra a
s'Imperu britànnicu e cun s'obietivu de fraigare una repùblica
indipendente irlandesa. Non si podet fàghere a mancu de nche collocare
cussa pesada in intro de su movimentu internatzionale contra a sa gherra
mundiale comintzada duos annos in antis.
Una de
sas ghias de s'insurretzione, su sindacalista James Connolly (chi in su
1913 aiat fundadu s'Esèrtzitu tzitadinu irlandesu pro s'autodefensa
operaja) pigheit parte a sa matessi banda de Lenin, de Trotsky, de Rosa
Luxemburg, de Karl Liebknecht e de s'iscotzesu John MacLean contra a su
cunflitu bèllicu e a cale si siat tzedimentu cunforma a sas burghesias
europeas. «Si custos giòvanos si nche devent mòrrere - iscrieit Connolly in su giornale suo, The Workers Republic - non
diat èssere mègius chi si nche mòrgiant in su paisu issoro gherrende
pro sa libertade de sa classe traballadora e pro s'agabbu de sa gherra
imbetzes de fèrrere e de èssere fertos dae sos frades issoro in terra
istràngia?».
Sa de Connolly fiat una de sas
cumponentes prus populares de sa pesada de Pasca. Issu cheriat
un'Irlanda pro sos irlandesos. Ma chie fiant, pro issu, sos irlandesos? A
sa segura no lu fiant sos chi, in pare cun su grandu capitale inglesu,
isfrutaiant sos traballadores de sa terra sua. «Si nche diais catzare - nargeit - s'esèrtzitu
inglesu cras etotu, e si nche diais pònnere sa bandera birde in su
casteddu de Dublinu, sena su fràigu de una repùblica sotzialista ais a
gherrare de badas. S'Inghilterra at a sighire a bos dominare. Lu diat
fàghere pro mèdiu de sos capitalistas, de sos latifondistas, de sa
finàntzia e de totu sas istitutziones cummertziales e individualistas
chi nch'ant prantadu, abbadas cun sas làgrimas de sas mamas nostras e su
sàmbene de sos màrtires».
Pro Connòlly indipendèntzia e sotzialismu fiant cuntzetos ligados a pare: «Petzi
suta de unu sistema sotzialista cada natzione at a èssere mere de sos
destinos suos, natzionales e internatzionales. No at a èssere custrinta a
s'alleare contra a sa voluntade sua. S'Indipendèntzia sua at a èssere
garantida e sa libertade rispetada dae su lugorosu interessu de sa
democratzia sotzialista de su mundu». Ma intre sos sotzialistas, petzi sos comunistas a inghìriu de Lenin fiant in favore de Connolly e cumpàngios.
A
pustis de àere ocupadu unos cantos logos istratègicos de Dublinu, sa
pesada deveit fàghere sos contos cun sa reatzione inglesa. S'esèrtzitu
de sa Maestade sua torreit a controllare sa tzitade in pagas dies
cajonende sa morte de unos treghentos tziviles e ochiende sas ghias de
s'insurretzione. A Connolly, cun un'anca in cangrena, nche lu giugheint
cara a su plotone in barella. S'idea sua fiat de allùere unu fogu mannu
in totu s'Europa martoriada dae sa gherra. Àteros fagheint su traballu
suo, s'annu a pustis.
