 |
| Deretos qnm, Url imàgine |
S'Istitutu superiore de sa salude (Iss), pro contu de su ministeru italianu de riferimentu, at elaboradu unu pàrrere subra de sos efetos intre ògiu de parma e salude. In sos ùrtimos annos sa disinformatzione, a rodeu in sa rete e in sos sitos sotziales, at pesadu petzi timòrias.
S'ògiu de parma est unu de sos ingredientes prus impreados dae s'indùstria alimentare e, a bortas, fintzas dae sas tzentrales elètricas (un'esempru est sa de Otzana). In custa genia de ògiu b'at unu 50% de àtzidos grassos sàturos (mescamente àtzidu palmìticu), unu 40% de àtzidos grassos monoinsàturos (àtzidu olèicu) e unu 10% de àtzidos grassos poliinsàturos (àtzidu linolèicu).
Sa sièntzia, cunforma a sos àteros grassos alimentares, no at mai mentovadu sa presèntzia de cumponentes perigulosos pro sa salude in s'ògiu de parma. Est s'etzessu de àtzidos grassos sàturos in sa dieta su chi produet unos cantos efetos negativos pro sa salude. Mescamente a livellu càrdio-vascolare. Ma, si andamus a bìdere, sos àtzidos grassos sàturos los agatamus fintzas in àteros produtos de cada die. Dae su late a su casu, dae sos oos a sa petza. Pro mantènnere bàscios sos livellos de custos grassos, sos entes sanitàrios natzionales e internatzionales nde racumandant un'assuntzione inferiore a su 10% de sas calorias totales. Duncas, su problema no est s'ògiu de parma in sesi, ma sos àtzidos grassos sàturos.
Sos càrculos fatos dae s'Iss faeddant de unu consumu generale in sa populatzione de 27 grammos cada die. In custa cantidade, dae 2,5 a 4,7 grammos sunt rapresentados dae s'ògiu de parma. Sos datos pertocant sas annualidades 2005-2006 (pro como est s'ùnicu perìodu de istùdiu a disponimentu). Dae s'anàlisi nch'essit a campu chi su consumu totale de grassos sàturos in sa populatzione italiana est agigu superiore a s'11,2%. Sa preventzione, comente fìamus narende in antis, cussìgiat non prus de su 10%.
S'istùdiu narat chi non b'at evidèntzias deretas chi dimustrent chi su consumu de ògiu de prama apat un'efetu diferente cunforma a sos àteros grassos comente pro esempru su burru. Su consumu de ògiu de parma, in sas pessones sanas, normo-colesterolèmicas, giòvanas e chi leant cantidades bastantes de poliinsàturos, no est ligadu a sa crèschida de sos fatores de arriscu pro sas maladias càrdio-vascolares. A sa matessi manera, però, sos antzianos, sos pitzinnos, sos obesos, sos ipertesos e sas pessones cun problemas càrdio-vascolares pregressos tocat de las cunsiderare vulneràbiles.
Duncas est s'alimentatzione s'arma prus forte chi amus. In unu regime dietèticu echilibradu, chi includet fintzas sos grassos sàturos (oos, petza, derivados de su late), su cussìgiu est su de limitare su consumu de sos alimentos chi cuntenent grandu cantidades de custos àtzidos o, a su nessi, de non nche barigare su 10% de sas calorias totales.
