 |
| Incarca subra de s'imàgine pro dd'ismanniare |
«Su resurtu de istanote cunfirmat chi semus fraighende sa rivolutzione polìtica chi a custa natzione ddi bisòngiat». Gasi Bernie Sanders in Twitter. Prus minimale Donald Trump: «Gràtzias, gente de su New Hampshire, bos istimo! Imoe conca a sa Carolina de su Sud».
Is eletziones primàrias de "s'istadu de su granitu" ant cunfirmadu su
chi is sondàgios fiant narende dae carchi die. Gasi, is duas alas
estremas de custa cumpetitzione nche colant is chi aiant bìnchidu in
s'Iowa. Sanders nche crompet a unu totale de 34 delegados (32 pro
Hillary Clinton) e Trump a 17 (lassende·nche a Ted Cruz a 10).
Is
resurtos de su New Hampshire sunt craros. Sanders nch'est a su 60% de
is votos (otenende 13 delegados) cando chi Clinton, cun feti 9
delegados, no nch'est cròmpida nemmancu a su 40. In campu republicanu
Trump at conchistadu su 35% (10 delegados) sighidu dae Cruz e dae Jeb
Bush (11,6 e 11,1% cun 2 delegados per òmine).
Craresa chi est mancada imbetzes in su caucus (addòbiu) de s'Iowa. Is democràticos, pro seberare su binchidore, aiant partzidu is sustenidores de s'unu o de s'àtera in duos chirros diferentes de una sala. O puru, aiant disinnadu de votare tràmite s'artziada de sa manu. Sanders at pedidu unu contègiu nou a dae chi at otènnidu su 49,6% contra a su 49,9% de s'ex first lady. Pro parte sua, su republicanu Trump at acusadu a Cruz de àere naradu fàulas annuntziende su ritiru de Ben Carson (chi, imbetzes, ddoe at pigadu parte otenende belle su 10%) pro si nche pigare is votos de is evangèlicos.
Imoe sa cursa sighit. In custu mese ddoe at àteras bator cumpetitziones: su 20 ddoe est s'addòbiu democràticu de su Nevada (43 delegados de elègere) e is primàrias republicanas de sa Carolina de su Sud (50); su 23 s'addòbiu republicanu de su Nevada (30); su 27 is primàrias democràticas de sa Carolina de su Sud (59).
Sanders e Trump, in intro de is partidos issoro, sunt traballende pro nch'ismanniare sa distàntzia cun is àteros candidados. Is preferèntzias pro issos duos rapresentant sa mùtria de is americanos a pustis de oto annos de ghia obamiana. A una banda ddoe at chie bolet una giustìtzia sotziale prus manna finas a mentovare una paràula "tabù" (est a nàrrere su sotzialismu). A s'àtera chie bolet assentare una furriada ultra-cunservadora a s'impèriu Yankee.
Ambos cumpartzint una caraterìstica, sa de non bòlere pigare dinare dae is gasi narados "Super Pac", is comitados de atzione polìtica (est a nàrrere sa crema de su capitalismu americanu) chi frunint rios de dòllaros sena perunu lìmite. Sanders e Trump chistionant de indipendèntzia dae Wall Street. Ma unu ca nât chi est sotzialista (Sanders), s'àteru ca est milliardàriu (Trump) e sa campànnia si dda pagat dae is butzacas suas.
Craresa chi est mancada imbetzes in su caucus (addòbiu) de s'Iowa. Is democràticos, pro seberare su binchidore, aiant partzidu is sustenidores de s'unu o de s'àtera in duos chirros diferentes de una sala. O puru, aiant disinnadu de votare tràmite s'artziada de sa manu. Sanders at pedidu unu contègiu nou a dae chi at otènnidu su 49,6% contra a su 49,9% de s'ex first lady. Pro parte sua, su republicanu Trump at acusadu a Cruz de àere naradu fàulas annuntziende su ritiru de Ben Carson (chi, imbetzes, ddoe at pigadu parte otenende belle su 10%) pro si nche pigare is votos de is evangèlicos.
Imoe sa cursa sighit. In custu mese ddoe at àteras bator cumpetitziones: su 20 ddoe est s'addòbiu democràticu de su Nevada (43 delegados de elègere) e is primàrias republicanas de sa Carolina de su Sud (50); su 23 s'addòbiu republicanu de su Nevada (30); su 27 is primàrias democràticas de sa Carolina de su Sud (59).
Sanders e Trump, in intro de is partidos issoro, sunt traballende pro nch'ismanniare sa distàntzia cun is àteros candidados. Is preferèntzias pro issos duos rapresentant sa mùtria de is americanos a pustis de oto annos de ghia obamiana. A una banda ddoe at chie bolet una giustìtzia sotziale prus manna finas a mentovare una paràula "tabù" (est a nàrrere su sotzialismu). A s'àtera chie bolet assentare una furriada ultra-cunservadora a s'impèriu Yankee.
Ambos cumpartzint una caraterìstica, sa de non bòlere pigare dinare dae is gasi narados "Super Pac", is comitados de atzione polìtica (est a nàrrere sa crema de su capitalismu americanu) chi frunint rios de dòllaros sena perunu lìmite. Sanders e Trump chistionant de indipendèntzia dae Wall Street. Ma unu ca nât chi est sotzialista (Sanders), s'àteru ca est milliardàriu (Trump) e sa campànnia si dda pagat dae is butzacas suas.
