Is resurtados de is eletziones irlandesas
nos ammustrant una derruta de is partidos chi ant guvernadu in sa de 31
legisladuras, est a nàrrere su Fine Gael (sa "genia de is irlandesos"
de màdrighe liberale) e is laburistas. A su matessi tempus ddoe at àpidu
una crèschida de is chi fiant in
s'opositzione: is natzionalistas de manca de su Sinn Féin ("nois etotu")
e is "gherreris" de su Fianna Fáil, in cuntierra dae tempus meda cun su
Fine Gael, mancari non ddoe apat diferèntzias de natura programàtica.
Ambos is partidos de tzentru dereta tenent is nùmeros (e su cunsensu de
sa classe sotziale issoro) pro formare unu guvernu de grandu coalitzione
"a s'irlandesa" (a dae chi est unu cuntzetu chi s'impreat cando si nche
bàrigat sa làcana intre dereta e manca e chi podiat inditare su guvernu
coladu), ma, a su chi narant ambos, no est chistione praticàbile.
Situatzione prus chi non difìtzile.
In custu fine chida ddoe at
àpidu finamentas eletziones in sa repùblica islàmica de s'Iran. Su
ministru de s'Internu at naradu chi is resurtos definitivos ddos amus a
àere martis. A su chi si leghet in s'imprenta italiana paret chi is
reformistas (cuntzetu chi bolet declinadu a sa realidade iraniana e
cunformadu a is raportos cun s'otzidente) apant conchistadu totus is
iscrannos (30) de sa capitale Teheran. Tocat de connòschere is resurtos
in is àteros logos ma, a su chi narat s'agentzia Fars, su 60% de is cunsensos est andadu a is cunservadores.
In is Istados unidos Hillary Clinton at bìnchidu is primàrias democràticas de sa Carolina de su Sud otenende su 73,5% e 39 delegados (Sanders firmu a su 26% cun 14 delegados). Imoe tocat de isetare is votatziones de su primu de martzu chi ant a interessare istados cun populatzione manna meda. In s'ìnteri Donald Trump at naradu chi, s'in casu devenneret presidente, at a èssere prus fàtzile a mòvere una càusa contra a s'imprenta. In medas sunt narende chi est un'atacu a is garantzias prevìdidas dae su primu emendamentu.
Torrende·nche a Europa, bidimus chi is isvìtzeros ant refudadu, tramite referendum, sa proposta de s'Udt (Unione democràtica de tzentru, partidu prus chi non natzionalista) de nche catzare in manera automàtica is istràngios chi cummitent reatos. Su testu, pro èssere aprovadu, aiat bisòngiu de una majoria dòpia: de is votantes e de is cantones.
In is Istados unidos Hillary Clinton at bìnchidu is primàrias democràticas de sa Carolina de su Sud otenende su 73,5% e 39 delegados (Sanders firmu a su 26% cun 14 delegados). Imoe tocat de isetare is votatziones de su primu de martzu chi ant a interessare istados cun populatzione manna meda. In s'ìnteri Donald Trump at naradu chi, s'in casu devenneret presidente, at a èssere prus fàtzile a mòvere una càusa contra a s'imprenta. In medas sunt narende chi est un'atacu a is garantzias prevìdidas dae su primu emendamentu.
Torrende·nche a Europa, bidimus chi is isvìtzeros ant refudadu, tramite referendum, sa proposta de s'Udt (Unione democràtica de tzentru, partidu prus chi non natzionalista) de nche catzare in manera automàtica is istràngios chi cummitent reatos. Su testu, pro èssere aprovadu, aiat bisòngiu de una majoria dòpia: de is votantes e de is cantones.
