 |
| Deretos provinciamediocampidano, Url imàgine |
In Sardigna, in sos sèculos colados, sos padentes de Èlighe fiant mannos meda e creschiant a sa sola annu cun annu, aumentende s'istèrrida issoro. Meda de su patrimòniu naturale chi tenìamus nche l'amus pèrdidu cun su tempus, sa majoria de sa linna l'ant impreada pro fàghere sas traessas de sa ferrovia. Ma mancari siant capitados custos eventos negativos, sa pranta la podimus ancora agatare pagu prus o mancu in cada cugione de s'ìsula.
Est un'àrbore chi s'adatat a cale si siat terrinu, difatis non sufrit nen caentu e nen sicagna. Sa linna, tosta e corriatza, si nch'acùrtziat a su ruju iscuru. Sas naes imbetzes sunt bundantes e nche podent fàghere cròmpere sa pranta fintzas a 20 metros de artària. Nche cumpletant sa beste sas fògias birde iscuru e su lande, agradèssidu a sos porcos. Su frore cumparit pagu prus o mancu a coa de beranu.
In antis sa pranta fiat una fonte primàrgia de matèria prima pro cale si siat faina. Non petzi traessas de ferrovia duncas. Si faghiant sas traes pro sas coberturas, sos telàrgios, sos giuales pro sos boes, sos arados e sos carros. Sos carboneris, cun sos rambos prus grussos, seghende·los e incarrargende·los de terra, faghiant su carbone. Su tanninu, imbetzes, chi s'agatat in su corgiolu, s'impreaiat pro contzare sas peddes.
Sa frùtura de s'èlighe nch'intraiat fintzas a coghina. Sas massajas, ancora in sos annos chimbanta de su sèculu coladu, ispuligaiant su lande, lu turraiant e lu moliant pro bi fàghere un'ispètzie de cafè.
In sos primos annos de su noighentos faghiant fintzas su pane de lande, fiat agigu agru, ma tando b'aiat fàmene e si lu papaiant cun gana.
