 |
| Deretos Ansa/Epa Ilaria Cucchi in foras de sa procura, Url imàgine |
«Sos Carabineris l'ant infertu una pistada sena mesura».
«Sa note, intre su 15 e su 16 de santugaine de su 2009, Stefano Cucchi at retzidu una surra rebesta dae sos Carabineris chi fiant in servìtziu suta su cumandu de s'Istatzione Appia, in Roma». Est su chi si leghet in su documentu de sa procura romana. Atu redatzionadu pro rechèdere s'intzidente probatòriu. Duncas una rechesta formale a su giùighe pro sas indàgines preliminares pro chi protzedat a una perìtzia mèigu-legale noa, subra de sas fertas graes patidas dae Cucchi.
Rechesta formale cunforma a su chi at istabilèssidu in su 1989 sa reforma de su Còdighe de protzedura penale. S'artìculu 392, artìculu imboligosu ma bastante craru pro sos istandard de sa legislatzione penale italiana, previdit chi s'acusa pùblica (su pm duncas, finas impuntzadu dae sa parte ofesa) e sa defensa de s'indagadu potzant rechèdere s'achirimentu antitzipadu de sos mèdios de proa in sa fase chi pretzedet su dibatimentu in àula. Pro unas cantas resones cunsideradas de importu pro su protzessu, su pm podet rechèdere su cungelamentu de una proa pro la pòdere presentare cun caràtere probatòriu sa die de su dibatimentu. Dae inoghe leat su nùmene de intzidente ca est una tantum no una règula fissa e de probatòriu ca tenet valore de proa dibatimentale.
Semper e cando su fatu chi pertocat s'assàchiu sena resone a Stefano Cucchi, a sos ogros de s'acusa, est istadu determinante pro sa morte de su giòvanu, duncas sa perìtzia noa est doverosa. Sos tempos e sas trassas complicadas, a bias imbeladas, de sa magistradura non sighint sos de su dolore, a dolu mannu, e baddu si custa at a èssere un'atzione conca a sa giustìtzia definitiva. Pro s'ammentu de unu giòvanu dèbile isparèssidu sena àere àpidu su tempus de connòschere e pro apasigare sa famìlia afrigida dae unu degòlliu primidiu.
