 |
| Deretos lìberos. Url imàgine |
Nch'at coladu unu sèculu dae su comintzu de su primu cunflitu mundiale,
un'isperdìtziu chi nch'at mandadu a s'àteru mundu unu fiotu de giòvanos
pro una punna chi no lis aparteniat. Una gherra chi est istada su
resurtu de s'egoismu de sas classes dominantes europeas e chi at
produidu contradditziones prus mannas e prus graes chi agatamus iscritas
in sos libros de istòria. Pro s'ocasione Condaghes at torradu a
imprentare (in versione e-book) “Sordadu Nangu, de gherra e de amore”,
libru (essidu pro sa prima bia in su 2011 pro sa collana “Paberiles”) de
Larentu Pusceddu, iscritore oroteddesu residente in Thiniscole dae su
1973.
Su libru s'aberit cun s'ammentu de Nangu (Giovanni Angelo Ortu, a
s'anafgrafe) pro mèdiu de su biàgiu de s'amore suo, Caterina Bertelli,
conca a Tiddorai. Manu manu chi Caterina bidet, dae sa nae, s'ìsula
acurtziende·si, manu manu chi sos ogros suos sunt cara a su paesàgiu
gadduresu e baroniesu, in sos meledos e in sas emotziones de sa pitzoca
si faghent logu sos contos de Nangu in pitzu de sos colores e de sos
nuscos de su logu e de sa festa de Santu Galistru, ma finas de sas
melodias poèticas de sos improvisadores de Sardigna. Su biàgiu, s'arrivu
a su bighinadu de Ladorzu, sa connoschèntzia de tzia Taniella, de tziu
Juanne Batista, de Pepe, Bore e Nanna, ponent deretu su letore in
s'ambiente massajinu de Nangu e de àteros giòvanos divènnidos sordados a
mala gana.
Nangu nch'intrat che a protagonista deretu dae su segundu capìtulu.
Nche colant in cussas pàginas sos tres annos in su fronte paris cun
Marrudu «pastore bardaneri baroniesu» chi «si moviat lestru che crabolu»,
cun su paesanu suo Gregu, segudadu dae una balla chi li fiat intrada in
paneri e essida dae buca, cun Nanni Zene mortu in bratzos suos e àteros
sordados. «Sos de sa leva de su 99 arribados a su fronte – leghimus in su libru - fiant totu male bestidos, famidos e ballende∙si dae su fritu». A fiotu sos mortos e sos mutilados («ruiant a muntones») pro more de «un’omineddu (su Re, Ndr) de pagu ispera» chi aiat «su podere de mandare mìgias de giòvanos a mòrrere in gherra, sena chi nd’aerent ischidu sos motivos beros».
In su romanzu s'intrèverant sos acadessimentos de su cunflitu: dae sa
disfata de Caporetto a s'agabbu de sa gherra cando, a Nangu, «una balla austrìaca a s’impensada, l’aiat abertu s’anca manca» faghende·lu rùere «a su chirru de sa ferida, che porcabru acanargiadu in cassas rebestas».
Dae su de tres capìtulos comintzat sa narratzione de s'amore cun Caterina, crotzerossina «de una bellesa chi lughiat in s’iscuru».
Intre sas suferèntzias tìpicas de sos ispidales de campu e sos momentos
de intimidade, su romanzu curret finas a s'ùrtimu respiru de Nangu
cajonadu dae una cangrena inghiriada dae bisos bonos e malos.
Su libru nos ponet a meledare in contu de sos orrores de sa gherra in
unu momentu in ue issa torrat a cumpàrrere in Europa (in sos chirros
orientales, intre Ucràina e Rùssia), ma finas in contu de sa
possibilidade, manna, de àere una literadura in sardu, aina chi podet
èssere a beru de giudu pro s'emantzipatzione de sa limba nostra a cada
livellu.
*artìculu publicadu pro sa prima bia in www.siniscolanotizie.net
